ENTRADES D’ABRIL DE 2021
ABRIL
21/04/21
Aproposit de Todos todas y todes:
L’article és curt però no té desperdici i cal llegir-lo sencer i amb atenció, perquè la densitat del seu contingut es inapelable: https://images.app.goo.gl/zLh9imAKC7trxpdu7
Al•lucine de com això que es denomina “l’esquerra” a fet seus una serie de items que són la negació del sentit comú i la crítica intel·lectual més elemental. L’autor al•ludeix a la “derechita fofa” però per la mateixa (o amb més) raó es podria adreçar a la “izquierdita imbécil”. I si això no passa és perquè els “pensadors d’esquerra” o bé han dimitit de la seua missió o participen d’aquesta magna operació de modificació conductual de la realitat social…o bé (el mes probable perquè en privat molts ja ho diuen) són presoners del pànic a ser expulsats del ramat del “Todos, todas y todes” que l’autor esmenta.
22/04/21
Vox ha fet un cartell electoral comparant les iaies amb els ‘menas’ que es un autèntic destarifo (que jo no he compartit) i que ha corregut per les xarxes com la pólvora, sobretot com a denúncia de l’extrema dreta… i de pas fent-li propaganda.
Ho han aconseguit!
La pregunta que ens hem de fer no es si cal ignorar el cartell o compartir-lo com a denúncia d’un protofeixisme rampant, sinó el PERQUE aquest cartell destarifat ES EFICAÇ i compartit massivament, ni que siga com a denúncia, i eixa pregunta al meu entendre té una resposta bastant clara: Perquè el tema de l’immigracionisme versus anti immigracionisme NO ES DEBAT oberta i sincerament amb tots els ets i els uts, perquè si es fes així el cartell no tindria la més mínima eficàcia, (com tampoc es fa amb altres qüestions que formen part del paquet: feminisme, escalfament global, negacionistes informats versus afirmacionistes, transexualisme, qüestió de gènere, llenguatge inclusiu, etc.) als mitjans generalistes que tenen un discurs ancorat en un dels pols ignorant i opacant l’altre pol.
Si aquesta debats s’acararen obertament i amb sinceritat no es vehicularien (com ara passa) de manera marginal i subterrània però en creixement exponencial, en un format de dissidència resistent.
L’exemple de l’entrevista a Miguel Bosé es l’exemple deshonest d’allò que NO S’HA DE FER, aprofitant-se d’una figura en decadència personal i professional i dimonitzant el negacionisme via desprestigi personal d’algú sense capacitat real per debatre, quan el que caldria és demostrar en un debat obert la seua inconsistència i inanitat.
Mentre el tema de la immigració (i altres) no s’aborden de manera sincera als mitjans, partits com Vox continuaran emprant aquests tripijocs per saltar-se les fronteres de les convencions socials del “savoir fer” i polaritzant via emocional les grans qüestions socials del nostre temps.
Anem amb molt de compte, perquè una societat està basada no només en lleis i reglaments, sinó fonamentalment, en normes i convencions no escrites, assumides per la població. Quan aquestes normes no escrites es vulneren de part l’altra part deixa de percebre un adversari per veure un enemic.
La simple existència de Vox ja és un símptoma d’aquest trencament, (en una societat sana Vox no hauria -ni podria- existir), i per això, el seu univers ideològic està ancorat en ítems que són ignorats i/o opacats pel sistema i els seus mitjans, i què (molt de compte) previament han estat convertits en il•legitims!!
En altres paraules, en compte de convertir Vox en la encarnació del mal absolut, hauríem de preguntar-nos perquè cada cop hi ha més gent que el veu com la solució al sistema.
Poca broma.
24/04/21
L’única diferència entre el que li ha passat a Pablo Iglesias a Madrid amb Vox, i el que patirem al País Valencià amb el blaverisme d’Unio Valenciana, Aliança Popular et al., i a Catalunya amb Ciutadans, és, primer, que Madrid es Espanya dentro de Espanya i els Països Catalans perifèria on parlen raro; segon, que aquí va ser molt, però molt més greu, i que des d’Espanya (l’esquerra espanyola) s’ho mirava divertits, i finalment, que aquí es va deixar créixer el feixisme al si dels Països Catalans per aturar el nacionalisme i a Madrid s’esquincen les vestimentes. La “Batalla de València” (més aviat la masacre de València) va ser un règim de terror amb bombes, pallisses, atemptats, morts (Miquel Grau, Guillem Agulló) i un ambient irrespirable i tòxic amb una premsa que recolzava el feixisme sense complexos (Las Provincias/El Cabinista) i ara què els ha fet niu al bell centre de l’Estat ja no els fa tanta gràcia.
Ei! Tota la meua solidaritat amb Pablo Iglesias, sense matisos ni reserves.
Recordem però que la cosa no ve d’ara ni molt menys. Mala pesa al teler!
25/04/21
El 25 d’Abril de 1707 es va iniciar la invasió de l’Antiga Corona Catalano-Aragonesa i es va iniciar pel sud. Pel Regne de València. Els primers a ser assimilats “a las leyes del Reino de Castilla” pels nous decrets de Nova Planta vam ser El País Valencia i Aragó, a continuación caigueren per aquest ordre, Catalunya, les Illes Balears i Pitiüses i finalment l’Illa de Sardenya.
És una data doncs que ens ateny a tots els territoris i les persones que habitem els territoris esmentats.
No celebrem una derrota. Celebrem la memòria de que som allò que som a conseqüència d’una derrota i la determinació de no oblidar que abans d’eixa derrota la nostra condició natural era la llibertat i la independència nacional.
Som espanyols “Por justo derecho de conquista” no per lliure i sobirana voluntat. La nostra condició d’espanyols es recolza i fonamenta en un acte de violència, sang, foc i mort. Cal no oblidar-ho.
25-A,11S,11-J (data d’entrada de les tropes borbòniques a Mallorca), 7N (tractat delsPirineus). Afegim provisionalment el 17-O en la nostra llista de celebracions de derrotes?
Fer un recull de totes les dates és una bona idea perquè la desfeta es unitària i perquè les dates separades i singularitzades només són moments del mateix procés que fracciona en dates de derrotes separades el que en realitat és una derrota unitaria al davant d’un únic i mateix enemic.