El pols de la llengua als Països Catalans

Ja hem comentat en altres apunts que alguna cosa està canviant a l’Estat francès (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/94370), segurament d’una forma molt més tímida i amb moltes més contradiccions de les que voldríem com a catalans (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/110924), però el cert és que hi ha petits avenços que, fins fa quatre dies, eren impensables. És en aquesta línia de petits avenços en què hem de situar la publicació de En Teo i el menjaire de lletres, la primera publicació en català, en format de conte, dels Services Culture Éditions Ressources pour l’Éducation Nationale.

Certament, tot i no ser la primera publicació en català de l’administració francesa (vegueu http://www.crdp-montpellier.fr/languesregionales/catalan/ressources/sceren.html, on trobareu tot el que s’ha fet en català fins ara), té la virtut de ser un conte adreçat als infants amb una versió tant escrita com també oral. A més, el model de llengua utilitzat, tot i basar-se en les característiques pròpies de la variant del català de la zona, és un bon model d’estàndard septentrional.

 A més, per treballar l’àlbum trobareu una guia didàctica a http://www.crdp-montpellier.fr/languesregionales/catalan/ressources/teo/teo.html, que també ens dóna moltes pistes sobre la situació de la llengua en aquesta part del país.

Sincerament, només esperem que una flor no faci estiu…

Pere Mayans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!