El pols de la llengua als Països Catalans

I amb el subtítol de Reflexions, vivències i panorama català, l’incansable activista nord-català Alà Baylac-Ferrer (Perpinyà, el Rosselló, 1965) ens ofereix una interessantíssima aproximació a la Catalunya Nord que ha de servir als catalans en general i als nord-catalans en particular per conèixer tot allò que caldria saber per entendre la identitat catalana al nord del nostre país. De fet, com es diu a la contraportada del llibre, aquest és el resultat de vint anys d’implicació (incombustible) en entitats de defensa de la llengua (actualment és vicepresident de l’APLEC –Associació per a l’Ensenyament del Català), de compromís en l’ensenyament del català (ha estat 18 anys al Liceu de Ceret i actualment a la Universitat de Perpinyà) i de constància personal en el treball de dignificació de la nostra llengua a l’Estat francès (recordem la llarguíssima lluita judicial que segueix contra aquest estat per aconseguir que el seu fill es digui legalment Martí i no pas Marti o Martin).

El llibre, publicat per Edicions Trabucaire  a Canet del Rosselló el 7 de novembre proppassat, segueix la línia engegada els anys 70 del segle passat amb El Petit llibre de Catalunya Nord i els anys 90 també del segle passat amb Qui sem els catalans del nord, és a dir, fer conèixer a un públic ampli la realitat nord-catalana.

Per fer-ho el llibre s’articula en sis articles:

Com encara neixen catalans nacionalment conscients?, on ens narra la seva biografia lingüística, tot un exemple del que ha passat el nord a moltes famílies nord-catalanes, com els moviments migratoris han anat en contra d’una nova renaixença catalana (l’any 2000 més de la meitat dels habitants de Catalunya Nord eren nascuts fora del nostre país).

Per què parlem de “Catalunya Nord”, en el qual fa una reflexió sobre el terme (i altres termes que s’han fet servir, es fan servir o s’han intentat de fer servir –com l’absurda Septimània per al conjunt Rosselló-Llenguadoc–), ens presenta alguns exemples de com França persegueix Catalunya i el català (ens recorda l’afer Martí, les actuacions del prefecte Bernard Bonnet, que es va caracteritzar pels seus atacs contra la llengua).

Els signes de la catalanitat avui dia, on ens fa un repàs als elements que denoten la presència del català i del país: noms dels pobles, plaques dels carrers, noms de la gent, documentació turística, bandera, festes, tradicions, editorials, canço, literatura, USAP, intercanvis i contactes nord-sud, temes d’interès comú com la MAT/THT.

La societat “real”: economia i política, en què ens fa una introducció a l’agricultura, al turisme, al transport de la Catalunya Nord, així com a la situació política –aturant-se especialment, encara que no exclusiva, en els partits catalan(iste)s–. En aquest capítol també fa referència al brot de violència que patí Perpinyà el 2005, amb uns enfrontaments sense precedents entre les comunitats gitana i magrebina, i sobretot a la reacció política que aquests provocaren.

A Els complexos dels catalans del nord: història i llengua ens introdueix en la història del nord país, recordant-nos, per exemple, que, fins al decenni dels 90 del segle passat (fa dos dies!), “els passos fronterers entre Portbou i Cervera a la Costa Vermella, o entre Molló i Prats de Molló al coll d’Ares se tancaven, ben clavats amb cadenat, cada nit. És fàcil de denunciar Corees separades, Murs de Berlín o baluards separadors entre palestins i israelians, però aqueixa va ser la realitat dels catalans fins fa encara ben poc temps”. Una manera més d’imposar una frontera física però també, i encara ara, sobretot mental. En aquest capítol també ens introdueix en les diverses etapes que ha viscut (patit) el català al nord d’ençà de l’annexió francesa, així com a una anàlisi de la realitat sociolingüística (amb una gran quantitat de dades) que el duen a afirmar que el català manté “una presència semi-oculta però generalitzada a tot arreu del territori” (una definició que, potser, ajudarà als catalans del sud, acostumats a una certa normalitat, a entendre un xic més la realitat de la llengua a Catalunya Nord). És especialment interessant tot l’apartat referent al sistema educatiu, on ens aporta una gran quantitat d’informació. La conclusió d’aquest capítol no pot ser més clara: “El destí de la llengua catalana va lligat –a tot arreu– a la pervivència del concepte de Països Catalans, a la interactivitat de cadascuna de les seves regions…”.

En el capítol El camí del futur: el que vol dir “ser català” ens fa una reflexió sobre la identitat: l’autoodi, la Francophonie d’alguns polítics sud-catalans, el paper del català a Europa, la situació de la identitat catalana a l’Estat espanyol, el paper –absolutament inútil– de l’espanyol a Catalunya Nord, la liquidació definitiva de la frontera –encara tan present!–, la “intervenció” del sud, el present i el futur de la identitat catalana al nord…

I, per acabar, Alà Baylac-Ferrer ens ofereix tot un seguit d’annexos on ens aporta informació complementària: Catalunya Nord en xifres, mapes, noms dels pobles de Catalunya Nord (l’oficial i el català), llista d’escoles bilingües, llista de càrrecs electes (senadors, diputats, consellers), una petita bibliografia nord-catalana, webs de referència, cantants nord-catalans i, fins i tot, un lèxic del català del nord.

En definitiva un llibre que ens pot ajudar, altre cop, a entendre la Catalunya Nord del segle XXI, una part del nostre país on, encara, és present la llengua i la identitat catalanes i on, encara, hi ha persones com l’Alà que viuen, respiren i difonen catalanitat i que, de ben segur, deixarien sorpresos a molts “principatins” cofois de la seva (còmoda) catalanitat de quatre províncies autònomes.

Nota: podeu consultar la crítica d’Oliver Saquer publicada recentment a Vilaweb Catalunya Nord, la qual ens complementa la informació del llibre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!