El pols de la llengua als Països Catalans

No deixa de ser curiós aquest senyal de trànsit que he fotografiat a la sortida de Girona. El topònim català Perpinyà apareix en la seva traducció francesa: Perpignan. Ja sé que em diran que és el nom oficial, que, si ho posessin en català, els “pobres” turistes francesos no ho entendrien, que és competència de l’Estat (?)… Però escolteu quan sortiu de Perpinyà (ciutat, per cert, que s’enuncia de forma bilingüe Perpignan i a sota Perpinyà), llegim únicament Barcelone i Gerone (versió francesa de Barcelona i de Girona). I si aquesta carretera és competència de l’Estat espanyol l’obligació dels nostres governants és queixar-se i burxar per aconseguir-ne el canvi.

(nota: se n’ha fet una ampliació amb data 1 de novembre de 2009)

No ens equivoquem. A Catalunya Sud Perpinyà és únicament Perpinyà i no Perpignan, com València és València i no Valencia. A part de la qüestió indiscutible que és un topònim català, és un pobre favor a la gent que lluita per la llengua a la part de Catalunya que depèn de l’Estat francès (com a mínim que s’hagués posat en format bilingüe com ho llegim quan entrem a la capital del Rosselló) i és una granet de sorra més a la francesització (despersonalització) de Catalunya Nord.

Els topònims són referencials, et permeten situar em quin  país ets; per això és tan important defensar-ne la catalanitat i rebutjar-ne les francesitzacions (per exemple, la Guingueta d’Ix té com a nom oficial Bourg Madame), les espanyolitzacions (a la Franja -on, per exemple, el topònim el Campell té a forma oficial Alcampel-, al País Valencià -on, per posar només un exemple, hi ha casos com el de les Alqueries de la Plana que té com a nom oficial Alquerías del Niño Perdido- i a llocs com Eivissa, on encara és també oficial la denominació Ibiza) i les italianitzacions (Alghero).

Però és més a l’hora d’esriure els topònims cal sempre mantenir la tradició. En català cal escriure Saragossa, i no Zaragoza, i en espanyol cal escriure Lérida i no pas Lleida (llegeiu aquest article molt clarificador del filòleg Albert Pla Nualart: Per què Pequín i Viella i no Beijing i Vielha).

A final d’octubre de 2010 el bon amic David Caselles m’ha fet arribar la resposta que la Secretaria de Política Lingüística li ha fet sobre el tema de per què apareix el mot Perpignan a les nostres carreteres:

> Senyor,
>
> En relació amb la vostra queixa sobre la retolació de l’Autovia A-2 i
> el topònim Perpinyà al pas de les comarques gironines, us comuniquem
> que, tal com ja us vam informar, des de la Secretaria de Política
> Lingüística a Barcelona es va enviar un escrit al Delegat del Govern
> de l’Estat a Catalunya exposant el cas novament. En aquest sentit, us
> comuniquem que ja n’hem rebut la resposta. Quant als cartells de
> “Autovía del Nordeste” ens reiteren que la Demarcació de Carreteres a
> Girona té la voluntat de canviar-los o d’afegir-ne d’altres amb
> inscripció “Autovia A-2”. D’altra banda, fan referència a normatives
> europees i a l’article 138 del Reial Decret 1428/2003, de 21 de
> novembre, que aprova el Reglament general de circulació per indicar
> Perpinyà en versió francesa. En aquest sentit, la normativa europea a
> què es refereixen és la Convenció sobre senyalització viària,
> ratificada per l’Estat espanyol l’any 1968. Aquesta normativa
> estableix que “Es recomana indicar, (……), el nom de la localitat
> assenyalada en la llengua del país o de la subdivisió del país on es
> troba la localitat” (secció G de l’annex 1 sobre característiques
> generals i símbols “Senyals de direcció”).
>
> Atentament,
>
> Secretaria de Política Lingüística
>
> Departament de la Vicepresidència
>
> Generalitat de Catalunya

Després d’aquesta resposta només ens queda preguntar-nos  per què aquesta  suposada normativa només l’ha de complir l’Estat espanyol i no l’Estat francès, on veiem els topònims “Gerone” i “Barcelone” pertot arreu? No hi ha res com ser un Estat per fer el que vulguis…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!