La campanya 10:23, que fa un any recorria el Regne Unit, s’estén a altres països i arriba a Barcelona el proper 5 de febrer. Jo no ho explicaré millor que La lectora corrent així que ací teniu l’enllaç. A la font de Canaletes, a les 10:23 del dissabte 5 de febrer, suïcidi homeopàtic col·lectiu.
La revista cultural Babelia, que hom troba a l’interior del diari El País cada dissabte, compleix mil setmanes. Això és una excel·lent notícia, la longevitat d’un mitjà cultural. M’agrada fullejar aquest suplement i llegir les crítiques teatrals de Marcos Ordóñez o la columna vidriòlica de Rodríguez Rivero. Saps, per l’experiència acumulada durant mil setmanes, que
Passejar sense pressa pels carrerons medievals d’Oxford i topar-se amb un vell college a cada cantonada. Imaginar les anades i vingudes, al llarg dels segles, de tants mestres, estudiants, curiosos. Embadalir-se amb l’arquitectura gòtica en ferro d’eixa catedral de la ciència que és el Natural History Museum. Assaborir la paraula vehemència tot recordant el bisbe
Quan un científic mira una pedrano veu tan sols un objecte contundent,hi veu tot un entramat de molècules,l’estructura tridimensional dels silicats,l’acumulació ofegada dels foraminífers.Quan mira un arbre coneix el perquè dels seus colors,la distribució espacial dels àtoms de la clorofil·la,les cadenes de carbonis asimètrics que li han donat vida.Quan era un infant i es demanava
Després dels anys dedicats a l’astronomia (2009) i la biodiversitat (2010), li toca el torn a la química. Els científics i divulgadors tenen enguany l’oportunitat de contrarestar la mala fama que arrossega aquesta ciència fonamental amb l’ús pejoratiu d’allò químic quan, a la pràctica tot és química. Precisament, l’any no comença amb bona premsa, atesa
En un emocionat article a la revista Nature, el bioquímic Gregory Petsko es plany de la desaparició d’alguns departaments universitaris d’humanitats. Save university arts from the bean counters té el precedent a una de les seues columnes habituals a la revista Genome Biology, A Faustian bargain, una carta oberta al rector de la Universitat Estatal
La televisió pública basca, pel seu canal ETB2, acaba d’estrenar un programa de divulgació científica que porta per títol Escépticos. Presentat pel periodista Luis Alfonso Gámez té per objectiu el foment del pensament crític i el dubte, «la millor eina per a comprendre el món». En el primer capítol, emés el passat 1 de gener,
Amb l’horari més fisiològic propi del diumenge, d’habitud coincidesc a la dutxa amb l’espai dedicat a la ciència pel programa matinal de la cadena SER. Avui entrevistaven Jorge Wagensberg a propòsit del seu darrer llibre (que reposa a la meua taula esperant torn). Amb un col·laborador habitual del programa (el físic Manuel Lozano Leyva) Wagensberg
Un vell amic em desitja un bon any amb un vídeo, vist de fa temps però que ara m’ha fet més gràcia, potser perquè venia embolcallat de bons auguris. Tothom saluda el 2011 desitjant que no siga pitjor que 2010. D’una cosa n’estic ben segur: pel que fa a descobertes científiques, serà millor.
Fa uns dies ens sorprenia la notícia que la ciutat de València rebia del ministeri de ciència i innovació la qualificació de ciutat de la ciència i la innovació, juntament amb altres 29 poblacions. Em declare un complet ignorant sobre els mèrits que pot tindre el municipi regit per Rita Barberà per merèixer aquesta distinció.
Una minoria selecta de catalans i catalanes fan cagar el tió esperant un càrrec institucional dins del nou entramat governamental que presidirà Artur Mas. Hi són tots: els que suspiren encara que siga pel càrrec de caganer i els que seran un dels tres Reis d’Orient. Ho avança VilaWeb i ho dóna per fet Jordi
La revista Science s’ha decidit a trencar el que semblava un silenci imposat. Publiquen una entrevista amb Felisa Wolfe-Simon (versió completa ací). Fins i tot, els autors reticents a respondre les crítiques, han fet públic un document on aporten informacions addicionals (però no suficients) en relació als bacteris que suposadament substitueixen el fosfat per arsenat
L’alegria arsènica ha durat menys d’una setmana. L’anunci que uns bacteris del llac Mono poden substituir el fòsfor de les seues biomolècules per arsènic, fet per Felisa Wolfe-Simon i altres científics nordamericans fa uns dies, ha trobat una forta onada de crítiques que no ha fet més que créixer cada hora. Les xarxes socials i
La sorpresa del dia són les declaracions de la ministra Rosa Aguilar al diari Público: ¿Come transgénicos? Como transgénicos. Me gusta mucho el maíz y es casi inevitable. ¿Come con dudas sobre su seguridad? Sin problemas. Pero no importa si la ministra come o deja de comer transgénicos. Òbviament, el diari remarca aquesta idea en
Una vegada escoltada la conferència de premsa i llegit l’article anunciat amb tot de flaixos mediàtics, cal dir, abans de res, que es tracta d’una descoberta molt remarcable des del punt de vista de la bioquímica però no és una revolució científica, com hem escoltat al Telenotícies Vespre de TV3.Felisa Wolfe-Simon i la resta de