El buit del temps
El bloc de Juli Peretó
5 de desembre de 2010
Sense categoria
8 comentaris
Quins transgènics menja la ministra?
La sorpresa del dia són les declaracions de la ministra Rosa Aguilar al diari Público:
¿Come transgénicos?
Como transgénicos. Me gusta mucho el maíz y es casi inevitable.
¿Come con dudas sobre su seguridad?
Sin problemas. Pero no importa si la ministra come o deja de comer transgénicos.
Òbviament, el diari remarca aquesta idea en el titular, però amb quin objectiu? Potser el diari amb clientela entre els votants de l’antiga filiació de Rosa Aguilar, la vol deixar en evidència. Potser el diari ens avisa d’alguna sinistra intenció del govern al respecte. Potser només ens vol destapar la ignorància de la ministra. Perquè, ara per ara, la dacsa transgènica que es produeix ací és només per a consum dels animals (no racionals), és a dir, per fabricar pinsos. Igual resulta que la ministra és una mica críptica i ens està dient que la transferència horitzontal de gens fa inevitable menjar-ne… però no, això em semblaria massa subtil i deixaria entreveure que els cultius actuals no segueixen les normes del mateix ministeri. Els comentaris dels lectors tampoc deixen marge per als dubtes: hi ha un estat general de desinformació. La veritat és que, atesa l’estricta legislació europea, els únics aliments que contenen dacsa transgènica són aquells que provenen d’Amèrica Llatina, per cert, correctament etiquetats com mana la norma europea. Potser Rosa Aguilar té delit pel taco. La bona notícia, però, és que la ministra no té dubtes sobre la seguretat alimentària: no existeix cap prova, ni una sola, sobre perjudicis per a la salut d’aquest tipus d’aliments. I ací, tret d’alguna menja exòtica, no en podem ni comprar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Som a favor dels tractaments convencionals d’insectides, plaguicides o el productes químics tòxics o nocius? Amb els trangènics pot passar una qüestió semblant.
I al llarg de la història s’en han prohibit molts productes quimics per contestar que en principi ‘si’ als quimics que després s’ha comprovat que no eren tant addients.
Enllocs del més lògic i contestar en principi ‘no’ i siga l’excepció que justifique la regla.
Tant amb el camí de en principi ‘si’ i el camí d’en principi ‘no’ podem arribar sovint al final a conclussions molt semblants.
Amb el en principi ‘si’ absolut es poden causar prejuïts i fer més mal.
Però el més racional és dir que ‘no’ fins que es puga trobar una justificació i excepció que confirme la regla.
On es puga veure que l’intervenció d’un determinat ‘gen’ transgènic és mínina i estiga justificada des d’un punt de vista agronomic i es comprove que aquest gen determinat en concret tinga uns riscs medi ambientals nuls a la pràctica.
Quan els avantatges siguen molt més que els possibles prejuïts és déu autoritzar en algun cas i cultiu en concret.
Un eixemple on podria estar justificat és amb la barreneta de l’arròs, on una gramínea salvatge de la familia de l’arròs, té un gen que la protegeix de la barreneta.
Llavors es pot estalviar en tractaments quimics molt més costosos i dolents i amb molt més prejuïts per aquest cas en concret.
Doncs els tractaments quimics afecten molt més la qualitat del medi ambient dels espais humits i la fauna. Alhora que el cultiu de l’arròs es tracta d’una planta introduïda, no originària i que només sobreviu conreada i domèsticada per la mà de l’home i per tant l’afectació sobre la fauna i flora autòctona és gaire bé insignificant.
Amb els trangèncis de la dacsa que són els més desenvolupats per l’indústria nordàmerican pot ser la gran màjoria no estiguen justificats i tinguen que ser prohitbits.
Yo creo que la intención clara es dejarla en evidencia delante de los lectores de afiliación próxima a IU, aunque también puede que se haya puesto ese titular por otro motivo: Público ha puesto varias veces artículos sobre transgénicos desde un punto de vista positivo, por ejemplo recuerdo uno que se titulaba “la granja transgénica” que trataba el tema de transgénicos y producción de farmacos como la insulina, usando animales, y como los transgénicos permitían hacer que la insulina fuera más barata y más accesible que hace 30 años. Es por ello por lo que tal vez público ha puesto esa parte de la entrevista como importante en el título, para mostrar una vez más que los transgénicos en alimentación no son peligrosos (ya que la desinformación llega a tal punto que asombra). De todos modos, nunca lo sabremos con certeza, lo que si que queda claro es la ignorancia de la ministra respecto al tema. Deberían también militarizar a los políticos y en vez de obligarles a ir a trabajar, hacerles ir de nuevo a la escuela.