El buit del temps

Passejar sense pressa pels carrerons medievals d’Oxford i topar-se amb un vell college a cada cantonada. Imaginar les anades i vingudes, al llarg dels segles, de tants mestres, estudiants, curiosos. Embadalir-se amb l’arquitectura gòtica en ferro d’eixa catedral de la ciència que és el Natural History Museum. Assaborir la paraula vehemència tot recordant el bisbe Wilberforce i Huxley. Torbar-se amb l’Ashmolean Museum i pertorbar-se amb el Pitt Rivers. Emborratxar-se d’astrolabis al museu d’història de la ciència. Jurar, en català i en veu alta, no calar mai foc a un llibre de la Bodleian Library. Olorar llibres i fusta. Evitar el vertigen en fer-se una idea dels nou milions de volums que conserva. Escoltar les vespres al Christ’s. Admirar l’extensió, tota una immensa illa de cases, dels edificis d’Oxford University Press. Acaronar els lloms dels llibres a Blackwell’s… Preguntar-se pel significat de la paraula excel·lència quan hom parla d’una universitat.

A la foto, la Radcliffe Camera, un dels edificis de la Bodleian dedicat a l’estudi i la lectura.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!