Fem l’habitual recorregut per les falles que més ens agraden. Inciem la volta a Arrancapins: un vaixell pirata tripulat per Camps (amb un mascabró de proa amb ulleres fosques) passa per damunt d’una humil barqueta que queda partida en dos. És el que queda de l’estat de benestar. Crítica implacable a la resta de partits,
Què és normal? Comentaris radiofònics, columnes de diaris, tertulians televisius… molts, massa, d’ells es refereixen al terratrèmol del Japó com si fos un càstig, una venjança, una anormalitat que pertorba les nostres vides, les nostres economies, les nostres tecnologies. I, tanmateix, és la mostra més tangible de la dinàmica geològica del planeta. És una demostració,
Vaig conéixer en Lluís Marquet a finals dels 80 a la Universitat Catalana d’Estiu. Ell feia classes de català i jo m’iniciava en divulgació científica i em preocupava la terminologia científica en català. Les llargues converses caminant cap a Prada o sota el tendal del pati del Lliceu Renouvier sempre eran agradables. Des del primer
Davant la imatge tòpica que el creacionisme és un producte indígena ianqui, hi ha l’evidència preocupant que el moviment antievolucionista arriba ja a tots els racons del planeta. Fa només una dècada un científic solvent i prestigiós com Stephen J. Gould podia declarar que la insídia creacionista era una extravagància local. Avui, fins el Consell
Alta cultura. Les coses, és clar, haurien pogut ésser diferents… En acabar el batxillerat, la meva intenció no fou pas d’estudiar per advocat. M’hauria agradat més d’estudiar química, i per tal de servir el que jo creia que era la meva vocació, vaig matricular-me al preparatori de Ciències. Matricular-se! Prenguin nota de la parauleta! El
El proper dimecres 9 de març comença el cicle de conferències que, amb motiu de l’Any Internacional de la Química, organitza l’Espai Ciència de l’OCCC. La inauguració del cicle serà a càrrec de Ricard Solé amb la xerrada El somni de Mary Shelley: de la química a la vida artificial. Pot sobtar que un científic
Qui haja vist el documental Bicicleta, cullera, poma de Carles Bosch, convindrà amb mi que s’hi narren diverses històries. De primer tenim el drama de la detecció de la malaltia d’Alzheimer a Pasqual Maragall i el seu seguiment durant mesos. I la reacció i sentiments dels seus familiars més propers, començant per la dona, Marta
La portaveu del govern valencià va fer unes declaracions en acabar la reunió del Consell d’ahir que trobe fora de lloc. Passe que la Sra. Consellera justifique amb arguments legals el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià. És la seua feina: interpretar les lleis i fer-les complir. Està per demostrar encara que tinguen
Poques comes es poden posar o treure del manifest personal de l’escriptor Manuel Baixauli. Les tres vies, la jurídica, la política i la ciutadana, s’han de mantenir ben vives. Cal posar la cassola al forn i fer-la bullir. I avui a les 19h a la Plaça de la Mare de Déu, concentració.
Facebook d’ACPVVilaweb Sense SenyalEl 24 de febrer a les 18h, davant de Les Corts.
Definitivament, ja no podem veure TV3 al País Valencià. Fa uns minuts se’n acaba d’anar el senyal, potser per sempre. Sense senyal. Continuarem connectats a través de la xarxa que, ara per ara, no és manipulada pel govern del Sr. Camps (allò de Molt Honorable fa temps que va decaure). La proximitat de les eleccions
ferro jovull,i delerola immensapretensiócom flama d’estelque eternvol ser. negarno podemles falses joies,la dolça famde la carni de l’ésser. ferro,omega dels monsànima-àtom,fontanal de la sang;fou el brut metallfil d’espasaque el cos obríen dur canal,per tornar-loen pur fang;ferro que ens fala ferventsang. Alfred Giner-Sorolla (1995) Galàxies (poesies de l’espai-temps). Vinaròs: Ed. Antinea.Il·lustració: Hemoglobina de David S. Goodsell
La notícia la donaven ahir diversos mitjans: el Consell de la Generalitat valenciana ha declarat bé d’interès cultural immaterial a l’entrada de bous de Sogorb. Jesús Civera comenta la notícia a Levante-EMV. Remarca Civera que l’acord del Consell s’ha pres amb l’opinió en contra del que se suposa que és el seu màxim organ assessor
Una de les moltes situacions paradoxals que vivim a València és l’ascens imparable de la Universidad Católica. Del no res, ha anat creixent en titulacions, alumnes (actualment més de 12.000) i, sobretot, patrimoni. D’una banda està l’estratègia d’aconseguir que ciutats i pobles governats pel PP els donen les màximes facilitats i ajudes per instal·lar-s’hi. És
La ciutat de Cambridge olora a ciència. Arribem un capvespre, humit i fred, i ens trobem als nostres joves amics que estan iniciant la seua carrera científica en aquest lloc privilegiat. Fem una petita giragonsa per passar per davant de la casa que va habitar Francis Crick al 19 de Portugal Place, batejada per ell