La revista Science s’ha decidit a trencar el que semblava un silenci imposat. Publiquen una entrevista amb Felisa Wolfe-Simon (versió completa ací). Fins i tot, els autors reticents a respondre les crítiques, han fet públic un document on aporten informacions addicionals (però no suficients) en relació als bacteris que suposadament substitueixen el fosfat per arsenat (ara amb el matís de “parcialment”). La revista ha anunciat que a principis de 2011 publicaran una sèrie de cartes i comentaris tècnics. Habitualment, aquests textos passen també la revisió prèvia i són accessibles als autors de l’estudi per a que puguen fer també els comentaris que els semblen oportuns. Esclar que Science se la juga: ha de fer públiques les crítiques rigoroses que poden posar en dubte el seu rigor a l’hora de publicar l’estudi original. Un cas molt interessant de sociologia (i política) de la ciència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aparentment, hi ha prou marge com perquè fins i tot els bacteris cultivats en absència completa de fòsfor, mantinguessin encara una reserva prou important com perquè no calgués l’entrada d’arsènic en l’estructura de l’ADN genòmic. En certa mesura, el principal atractiu de l’article era veure com s’ho manegava aquest bacteri (i d’altres similars) per resistir les altes concentracions d’arsènic. Com que si era cert que l’As entrava en el grup de “macroelements”, teníem ja la notícia bioquímica de l’any, la NASA hi va voler ficar cullerada (al capdavall, finançava part de l’estudi). Però tenia por de posar-se medalles per un estudi si no el podia lligar d’alguna manera a l’astrobiologia (altrament, els ‘falcons del finançament públic’ s’hi haurien llençat a matadegolla). La recepta del desastre ja era feta.