El buit del temps
El bloc de Juli Peretó
Babelia 1000 amb sorpresa
La revista cultural Babelia, que hom troba a l’interior del diari El País cada dissabte, compleix mil setmanes. Això és una excel·lent notícia, la longevitat d’un mitjà cultural. M’agrada fullejar aquest suplement i llegir les crítiques teatrals de Marcos Ordóñez o la columna vidriòlica de Rodríguez Rivero. Saps, per l’experiència acumulada durant mil setmanes, que l’única llengua literària que existeix per a Babelia és l’espanyol (o les estrangeres traduïdes a aquest idioma). Tot i així, les cròniques d’Ordóñez ja indiquen que hi ha altres realitats culturals, per la manera reverencial amb la qual tracta el teatre català. I, tot i que no sistemàticament, trobes referències a les traduccions al català en les crítiques literàries.
El suplement especial del mil·lenari conté els típics llistats: què ha estat el millor en les darrers 20 anys. Els crítics habituals ho confirmen, la tria no deixa marge per al dubte: l’única literatura que existeix és la feta en espanyol o la traduïda des d’altres llengües no peninsulars. No obstant això, el rànquing conté un regal inesperat. José Manuel Sánchez Ron, encarregat de donar fe dels llibres de ciència que es publiquen, en la seua tria personal de deu títols fonamentals dels darrers 20 anys, escull la biografia de Darwin de Janet Browne en dos volums publicada per les Publicacions de la Universitat de València. És l’única editorial d’una universitat que apareix en tots els llistats i és una petita mostra del nivell que PUV assolí en els darrers anys de la mà del medievalista Antoni Furió que deixà la direcció fa un any (plaça que continua, insòlitament, vacant). Fa un any també que els llibres i les revistes de PUV ja no s’anuncien a Babelia. La paradoxa és que la institució ha insertat un anunci en el suplement conmemoratiu, però no de l’editorial i la seua llibreria, com semblaria lògic, sinó del centre cultural La Nau. Sorpresa incoherent.
Actualització de l’1 de febrer. Avui s’ha fet públic que le professor Josep Lluís Canet fou nomenat director de PUV el passat 20 de gener.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa un parell de mesos vaig estar al CSIC parlant amb Juan Pimentel, un historiador de la ciència que treballa al “Instituto de Historia”. Estiguerem parlant de PUV i del nostre amic Furió i em va dir que la biografia de Darwin de Janet Brown era una joia i que felicitara de la seua part a Toni i a la gent de PUV per tota la tasca de l’editorial (ell ha publicat ací també) i, molt especialment, per haver publicat eixa biografia.
Una dada més que corrobora el que escrius.
El que no sé si es sorpresa, però sí que és incoherent, és que a PUV encara no hi haja nou director. En fi…
Una abraçada.
Sin retorno
Nuestro amigo Juli me sorprende con esta nota cuando acabo de redactar un párrafo cuyo contenido es el que sigue:
“Corrían los días en los que las editoriales privadas continuaban haciéndose con el fondo de Editora Nacional. Siguiendo aquel impulso asociado al cierre de Editora Nacional (¿vergonzosa y precipitada liquidación?), la opinión encontraba difícil justificación para la edición de titularidad oficial. La atonía editorial de las universidades contribuía al discurso que deslegitimaba la posible edición universitaria. Es más, Consejos Sociales hubo que propusieron a los Rectores el cierre de sus servicios de publicaciones. El compañero Lapiedra, Rector de nuestra Universidad, debió decidir marchar contracorriente; creo que podría describir lo difícil que resultó abrir una brecha por la que se pudiera filtrarse el discurso legitimador de la editorial de nuestra Universidad cuando el mismo Gobierno acababa de liquidar Editora Nacional y Servicios de Publicaciones de Ministerios. Probablemente al pairo de aquel momento de opinión, el propio Consejo Social le aconsejaba a Lapiedra el cierre de su Servicio de Publicaciones, dado lo exiguo de su recaudación y el coste del personal”.
El momento de la reflexión nos alcanza a todos por igual. El del silencio no deberá de llegar nunca, porque sólo traduciría menosprecio por la propia actividad y retormar un camino del que ha costado salir porque se buscaba estar legitimados. Guillermo.