Giacomo Casanova narra a la “Història de la meua vida” una estada als Països Catalans. Les seues apreciacions sobre la ciutat de València no tenen desperdici… i això que no ens degué visitar durant les falles precisament. Per a Casanova, “València té un clima excel·lent”, efectivament, el típic tòpic desmentit pels dies irrespirables de “ponentà”
El número d’avui de Nature és pletòric de novetats i textos suggerents. D’entrada es publica la seqüència acabada i polida del cromosoma humà X. Però a més hi ha un especial sobre ciència i art i Ricard Solé (un “crack” de la Pompeu Fabra) comenta un treball recent sobre l’origen de la sintaxi. El misteriós
“En algun moment de la seua carrera els estudiants de biologia es pregunten per què han d’aprendre tantes coses. Tota la massa de detalls que omplen llibres i cursos poden arribar a eclipsar els principis més valuosos i fonamentals de la ciència. Tant per als estudiants com els professors, els cursos de la llicenciatura de
El buit del temps, omplim-lo d’esperança. Altes les mans i molt més alts encara els ulls i el pensament. Així comence, avui 16 de març de 2005, la meua modesta contribució al pensament crític del ciberespai, amb un fragment de Miquel Martí i Pol que em serveix de portada. En forma de bloc personal a