No, no vaig a escriure res sobre papes, cardenals i conclaus… per bé que el ritual medieval em té fascinat. Em referesc al bioquímic Miguel Beato, el de la foto de la portada de “El País Semanal” d’avui i signant d’un article sobre la bioregió catalana a “La Vanguardia”. Que el Govern actual ha fet
Ahir una família de ximpanzés captiva al zoològic de València tractà de fugir aprofitant que algú s’havia descuidat de tancar la porta de la gàbia. La persecució de la parella de ximpanzés i els seus fills va acabar amb la mort del pare, pels trets de la policia. La premsa local i algun columnista avui
Un dels enigmes més embolicat dels orígens de la vida és determinar quan es va produir la transició de la química a la biologia en el nostre planeta. Ara s’acaba de saber que un treball de 1996, que fou portada a “Nature” i marcava la data rècord d’existència de vida fa 3.850 milions d’anys, es
Anit vaig escriure que l’esforç quantitatiu de la recerca és magre però que els nostres investigadors fan un treball digne. En repassar la paperassa del correu arribat ahir trobe que el DURSI amablement m’envia l’informe “La recerca i la innovació a Catalunya l’any 2001”. Il·lustratiu. Tot i que parlem de xifres de fa quatre anys,
És evident que l’esforç actual en recerca científica, en termes quantitatius, és insuficient. D’altra banda, els indicadors objectius mostren que el treball que es fa és d’una qualitat més que raonable. El moment actual és especialment delicat: sense una política decidida d’augmentar la quantitat de personal investigador i de suport tècnic, la tendència a mitjà
“París és un espai de primavera i de tardor, per veure com naixen les flors als parcs, o seguir el vol de les fulles que han anat mudant cap a colors fatigats.” He tornat i he viscut per uns dies l’esclat de la primavera parisenca. Alhora constate que els problemes de fons de la recerca
"Fa molt de temps que reconeixem les similituds entre els sistemes naturals i els dissenys humans, per bé que sempre ha estat difícil anar més enllà de les metàfores i quantificar aquestes analogies. Darrerament, les xarxes han radiografiat la nostra connectivitat i ens han permès d’escrutar amb la mateixa facilitat la cèl·lula o Internet." "Gràcies
El passat 3 de febrer va morir a sa casa de Bedford, als afores de Boston, als cent anys d’edat, un gegant del pensament evolucionista: l’ornitòleg Ernst Mayr. Recupere ací unes notes de lectura de fa tres anys a propòsit del penúltim llibre que publicà Mayr: “What Evolution Is” (Basic Books, Nova York, 2001). Mayr
Avui fa exactament cent anys que va morir Jules Verne a la ciutat d’Amiens. Per a Verne qualsevol cosa que no contradiga les lleis naturals conegudes al seu temps és possible. Més enllà dels tòpics, el prolífic autor francès va participar d’un optimisme científic extraordinari i va saber encomanar-lo: les seues narracions han captivat generacions
“El mòdul d’aterratge […] s’acostà a la superfície aparentment morta. […] a mesura que s’hi acostaven la sensació de desert era més evident. Ni tan sols no s’hi veia cap senyal de vegetació incipient: sota una boira rosada, només es veien escampalls de rocs damunt la sorra.” “Desfeta l’esperança amb què havien viatjat, la possibilitat
Hi ha cap lloc de la Terra lliure de la “infecció” per microorganismes? Atacama, el desert més eixut del planeta, és estèril? Alguns hi veuen un bon model marcià. La NASA està investigant força a Atacama. Aquest desert que corre paral·lel a la costa del Pacífic de Perú i Chile està considerat el més àrid
Aquest text es va publicar a Levante-EMV (edició de La Ribera) el 23 d’octubre de 2004 amb motiu dels premis literaris Ciutat d’Alzira i el desè aniversari de la modalitat de divulgació científica. Em sembla que en bona part continua plenament vigent. Els pressupostos de l’Estat de 2005 dedicaran el triple de recursos a la
La visita apressada de darrera hora a tres falles que s’ho valen i la lectura d’un text signat per Eduardo Zaplana, enfilant la nit de la "cremà". Arrancapins és una falla artesanal, feta pels propis festers. La subtilesa dels missatges crítics, per mitjà de la poesia i altres textos, aprofitant una referència als quatre elements
Llig un article d’opinió a La Vanguardia d’avui, “Un tal Darwin y sus monos” d’Erika Casajoana, i estic molt d’acord en tot excepte en que l’autora innocentment cau en el típic parany que ja va usar un tal Reagan. Diu Casajoana que cal tenir molt en compte algunes situacions actuals dels Estats Units a l’hora
En el seu comentari d’avui al Levante-EMV, Maria Josep Picó suggereix que la Junta Central Fallera hauria de premiar també el respecte al medi. Potser és demanar un comportament racional en un món dominat per la irracionalitat. Comenta l’autora (i flamant directora de la novíssima revista Nat, una més que recomanable publicació naturalística en llengua