Llig un article d’opinió a La Vanguardia d’avui, “Un tal Darwin y sus monos” d’Erika Casajoana, i estic molt d’acord en tot excepte en que l’autora innocentment cau en el típic parany que ja va usar un tal Reagan.
Diu Casajoana que cal tenir molt en compte algunes situacions actuals dels Estats Units a l’hora d’enviar-hi un fill a estudiar un any. Molt bé per l’idioma o pel descobriment des de dins d’una cultura que està omnipresent en les nostres vides. No obstant, alerta l’autora, i amb raó, el fonamentalisme religiós és asfixiant i arriba fins a les aules de ciències. Els creacionistes nord-americans han descobert una via de penetració alternativa, no tan barroera com la de pretendre repartir l’hora de ciències entre l’explicació del llibre de biologia i la Bíblia. Ara toca el “disseny intel·ligent”: fascinats i confusos davant tanta perfecció anatòmica i fisiològica que hom troba a la natura, no tenim cap altra eixida que admetre un “disseny”, per tant, un “Dissenyador”. A aquesta fórmula sibil·lina s’han apuntat, fins i tot, alguns científics (vegeu p.e. “La caja negra de Darwin” del bioquímic Michael Behe). Però això només demostra que no han estudiat prou de biologia evolutiva o que no han entés res de res. Comenta Casajoana que una vegada en una escola enganxaren una nota a la coberta del llibre de biologia que deia “l’evolució és una teoria, no un fet”. Un jutge n’ordenà la retirada. Aquesta frase, emprada en els seus millors anys per Ronald Reagan, tracta d’introduir el dubte i la confusió general sobre el que la biologia sap des de fa més d’un segle. I Casajoana hi cau en el parany en dir que tant l’escola com el jutge s’equivocaren. Era previsible que aquest missatge impostor i manipulador de la realitat arribés a enganxar, fins i tot, ments benintencionades. Perquè encara falta molt per generalitzar que el coneixement científic acumulat des de Darwin, als estudis naturalistes en el camp, als estudis experimentals al laboratori, als estudis teòrics en el computador, que tot plegat demostra de manera contundent, incontrovertible, que l’evolució no sols ha ocorregut sinó que està ocorreguent ara mateix. Això ho saben massa bé els metges que han d’enfrontar-se amb el drama dels bacteris resistents als antibiòtics que s’instal·len als hospitals o els agricultors intensius que han de plantar cara als insectes resistents als pesticides, per posar dos exemples pràctics. La qüestió del disseny intel·ligent la deixarem per a un altre dia. Només un avanç: pel que sabem l’evolució no actua com un enginyer sinó com un matusser afeccionat al bricolatge.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!