El buit del temps

Avui fa exactament cent anys que va morir Jules Verne a la ciutat d’Amiens. Per a Verne qualsevol cosa que no contradiga les lleis naturals conegudes al seu temps és possible. Més enllà dels tòpics, el prolífic autor francès va participar d’un optimisme científic extraordinari i va saber encomanar-lo: les seues narracions han captivat generacions de joves i no tan joves.

Ara pot ser una bona ocasió per apropar-se a Verne. I en català. D’aperitiu recomane l’article que Jesús Navarro publica a la revista Mètode: en el seu darrer número (44, hivern 2005) el monogràfic d’aquesta revista de divulgació científica de la Universitat de València es dedica a les “idees quimèriques a la història de la ciència” i, entre altres autors, trobareu Verne. A continuació us podeu delectar amb un plat més substanciós: el mateix Navarro, físic teòric del CSIC, publica “Somnis de Ciència. Un viatge al centre de Jules Verne” (Col. “Sense Fronteres” núm. 19, Universitat de València/Bromera). I al catàleg d’Edicions Bromera trobareu algunes novel·les i adaptacions d’obres de Verne.

En els seus textos, Navarro matisa el caràcter profètic i visionari de Verne. Per exemple, desmitifica algunes de les anticipacions que més sovint se li han atribuït, com la invenció del submarí. Sens dubte, l’enorme curiositat i el fet que visqué plenament el temps d’optimisme científic i tecnològic de la segona meitat del XIX, fan de Verne un autor de referència dins de la literatura d’inspiració científica. Molts el consideren el veritable precursor de la ciència ficció. Per a Jesús Navarro, Verne va saber mostrar allò de meravellós que hi ha a l’aventura intel·lectual de la ciència, combinant-ho magistralment amb altres aventures humanes fabuloses, com l’exploració geogràfica. Descobrir mons enterament nous i insospitats. Aquests viatges extraordinaris són el somni del científic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!