Em sembla que són noranta dies sense visitar aquesta pàgina… una mica massa, em sembla. Trencar l’hàbit és terrible, perquè costa molt tornar a agafar el fil. Però la pressió del dia a dia ha estat terrible: textos ajornats, congressos, xerrades, … l’estiu calorós i la precarietat de la connexió a Internet: això sí que
Un grup de físics de la universitat d’Oxford han escollit el festival d’Eurovisió per a estudiar les relacions entre els països europeus. Consideren Europa com un sistema complex, una xarxa dinàmica, establida a base d’estudiar l’intercanvi de vots durant les darreres tretze edicions del festival, una de les conteses “musicals” més carrinclona que existeixen. La
El proper dimarts la UAB investirà com a doctor Honoris Causa James Watson, el codescubridor, amb Francis Crick, de l’estructura en doble hèlix del DNA, icona de la ciència contemporània (amb permís del rostre d’Einstein). És molt coneguda la seua (esbiaixada) narració de la descoberta (“La doble hèlix”) publicada en 1968. Fa pocs anys, tanmateix,
Els mitjans van plens de les decobertes i avanços més recents en les tècniques per obtenir cèl·lules amb una identitat genètica determinada i d’una funcionalitat desitjada. És l’objectiu final de la medicina regenerativa. Ara un equip de científics sudcoreans i altre britànic acaben de fer saber els seus resultats. El cos d’un organisme pluricel·lular està
La coordinadora ciutadana “Salvem el Botànic-Recuperem ciutat” compleix deu anys d’acció cívica i reivindicativa. La Cartelera Turia li dedica un monogràfic avui per celebrar-ho. El balanç de tot plegat: pel que fa a la gestió urbanística i del territori avui, a deu anys també de l’entrada del PP a la Generalitat d’ací, estan les coses
El refinament dels models sobre com deuria ser l’atmosfera primitiva ens porta a rellegir els treballs pioners de Miller sobre química prebiòtica. Durant anys, molts autors els havien sotmés a una severa crítica perquè els gasos emprats per ell es veien com poc representatius de la Terra primitiva. Ara hem de reconsiderar aquesta crítica a
L’estratègia és vella: llançament d’un globus sonda per fer emergir queixes i reivindicacions i a continuació cedir allà on hi era previsible des del començament. Així fa l’efecte que s’ha negociat. Però allò més greu ja s’ha colat. Tal és el cas de la informació sobre el catàleg de noves titulacions universitàries (graus): l’escàndol de
L’edició d’avui de Nature informa que a partir de juliol l’empresa Celera, fundada per Craig Venter, farà públiques totes les bases de dades genòmiques que posseeix. Això vol dir que la batalla per la comercialització i privatització del coneixement que encetà Venter quan es llançà a l’aventura del genoma humà ha acabat, si més no
Manlleve el títol d’un llibre que desemmascara les defensors del “disseny intel·ligent”, aquells que proposen que l’aparició evolutiva de la complexitat és impossible si no invoquem la intervenció de causes sobrenaturals. El darrer número de Nature adverteix de l’avanç espectacular d’aquesta idea a les universitats nordamericanes. Així, el creacionisme està penetrant a les aules universitàries
L’agència de notícies de la revista Nature es fa ressò de la petició del programa contra la SIDA de les Nacions Unides en el sentit que el Vaticà reconsidere la seua política sobre l’ús del preservatiu, especialment a l’Àfrica. La petició, òbviament, és a Benet XVI, no al "panzerkardinale" Ratzinger.
Al número d’avui de The Scientist, Ian Wilmut, el director del grup que obtingué Dolly, reflexiona sobre la necessitat d’investigar amb cèl·lules troncals derivades d’embrions humans. Wilmut treballa a l’Institut Roslin (Escòcia) en els mecanismes moleculars importants en el desenvolupament normal dels embrions clonats i les aplicacions d’aquest coneixement en medicina, biologia i agricultura. El
El proper dijous 28 presentarem a Barcelona ( a la seu de l’IEC) el llibre Vols clonar-te? d’Arlene Judith Klotzko (Col·lecció Sense Fronteres, núm. 17, Bromera-Universitat de València, 2004). La Klotzko presentarà també la seua obra a la Fira del Llibre de València, divendres per la vesprada. El 26.02.04, a propòsit d’avenços recents en cèl·lules
El darrer número de la revista de lletres L’Illa, publica un text meu de presentació del llibre d’Adolf Tobeña guanyador del premi de divulgació científica “Estudi General” 2004, “Màrtirs mortífers”. Qualsevol pretext pot ser bo, però la proximitat de Sant Jordi convida a parlar de llibres. I el de Tobeña és suficientment provocador i incitador
Mentre la Universitat de Barcelona i els seus deixebles li reten homenatge, vaig rellegint frases seues escrites fa quasi vint-i-cinc anys: “Vull pensar que és infantilisme de creure que tota la culpa és d’altri, i que si tinguéssim diners a dojo faríem una recerca una mica més decent. Em demano si els remeis que d’ordinari
“L’alegria de contemplar i conèixer és el regal més preciós de la Natura” (dels aforismes per a Leo Back). “Sabem que l’electrodinàmica de Maxwell -tal com la solem entendre actualment- aplicada a cossos en moviment, condueix a asimetries que no semblen inherents als fenòmens. […] Exemples d’aquesta mena, així com els intents fallits de constatar