També començo a entendre com és que va dimitir tan oportunament Esperanza Aguire, la que ara demana mesures enèrgiques i es dedica a assessorar no sé quina empresa “catalana” (sobre com mantenir unes bones relacions Catalunya-Madrid, potser?).
Per aquesta banda haurem de buscar els interessats en l’esclat d’aquest nou escàndol que afebleix l’escàs prestigi de les institucions democràtiques espanyoles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!