El bloc d'en Pere

El fil dels dies

3 de juliol de 2014
1 comentari

Centenari de Joan Vinyoli

Es compleix avui, 3 de juliol.

Ara puc dir: sóc a la font i bec,
i bec fins a morir-me
de set de voler més no sabent què,
que és així com no es mor
en veritat del tot: vivint en la fretura
d’alguna cosa sempre.
                                          Sense
fretura, què seria de nosaltres,
aquests a qui fou dat el privilegi
de la santa follia de ser càntic,
vent desfermat, incendi
que es destrueix a si mateix, mentre salvades
queden les coses que tocà i més pures.
Oh, il·luminats! La nostra
comesa humil: obrir del tot orelles
al primigeni cant
                                i declinar.

(Elegia de Vallvidrera, IV, dins Domini màgic, 1984)

Volen vencedors i vençuts
27.10.2013 | 11.58
El plaer del viatge
22.07.2011 | 11.58
La veritable riquesa
07.07.2013 | 9.10

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Només qui sap perdre’s en l’incert,
    seguint la brusca, perillosa crida,
    pot dir-se gran: aquest no troba ja
    mai més la pau, ans l’agulló tothora
    l’empeny i res del món no l’acontenta.

    Lliga amb que diu el poema que transcrius:   
                                           nosaltres,

    aquests a qui fou dat el privilegi
    de la santa follia de ser càntic,
    vent desfermat, incendi
    que es destrueix a si mateix, mentre salvades
    queden les coses que tocà i més pures.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.