Abans no arribi la grip

Aquesta setmana ha arribat el dia V per als professionals de la salut, on cada cop que obres l’ordinador et recorda que, per la seguretat dels teus pacients, t’hauries de vacunar de la grip. Amb el “maleït” missatge arriba el recordatori de què impliquen les vacunes en la seva essència inicial.

Les vacunes són una eina de salut pública mitjançant la qual, amb la col·laboració altruista de la població, vetllem per la salut comunitària. Bé, és com me les van explicar a mi, i és allò que més m’agrada explicar als pares i mares: entre tots contribuïm a cuidar dels més vulnerables: els nadons, els ancians, els que pateixen un càncer o una malaltia crònica, els que s’han sotmès a un transplantament, els que tenen un dèficit de defenses congènit…

I arribats a aquest punt… per més que no em vingui de gust, la consciència social m’obliga a fer allò que sempre explico a la consulta: heu de donar exemple als vostres fills sobre allò que voleu ensenyar. I aquí em teniu (a mi i a la nostra pobra resident), vacunant-nos de la grip per tal de no encomanar-li als nostres pacients més petits, els vostres fills.

Salut!!

Una amb millor predisposició que l’altra

Què diu la Ciència sobre els probiòtics? O: no és oro todo lo que reluce.

El darrer dia que ens vam veure xerràvem sobre les “itis”, i em vau preguntar sobre la poció màgica per tal d’evitar les malalties de la infància.

Un dels productes que ens venen amb aquesta suposada acció són els probiòtics. I, què ens diu l’evidència científica al respecte?

Una cosa important a tenir en compte quan un producte es dispensa com a “complement alimentari” i no com a fàrmac és que salta tots els controls de qualitat que han de passar els “fàrmacs”; és a dir, no han de fer estudis amb resultats favorables, sinó que es poden treure al mercat sense més. O sigui, i això és una opinió personal, l’etiqueta “complement alimentari” que semblaria donar seguretat, a mi, em fa por.

Fa 2-3 dies m’ha arribat aquest post sobre la seguretat dels probiòtics (podeu veure-ho aquí). Què ens diu?  A part de la manca d’estudis en nombre i qualitat, que, mentre alguns individus semblen tenir efectes beneficiosos, molts altres no en tenen cap o els tenen nocius. Parla que els probiòtics administrats postantibiòtic, poden impedir que els nostres bacteris es regenerin com cal. La importància d’això està en què la Ciència ens diu darrerament que cadascú de nosaltres te una microbiota (uns bacteris concrets) pròpia i important en la nostra salut.

Ja veurem com avancen les investigacions. De moment, potser la millor manera de protegir els nostres bacteris és donar-los una bona alimentació, uns hàbits saludables, evitar els antibiòtics innecessaris i ser feliços (vull dir disminuir l’estrès), en lloc d’intentar menjar-ne en una bosseta liofilitzats trets a saber d’on.

 

Per a qui vulgui llegir més us deixo la referència d’un d’els darrers metaanàlisi (estudi d’estudis): Bafeta, A., Koh, M., Riveros, C., Ravaud, P. Harms Reporting in Randomized Controlled Trials of Interventions Aimed at Modifying Microbiota. Annals of Internal Medicine, 169(4), 240. doi:10.7326/m18-0343

 

Salut!

Xerrada 26 d’octubre: LES “ITIS”, COM RECONÈIXER-LES I COMBATRE-LES

Avui he pogut compartir amb algunes mares i pares (i bebès) els signes, les causes i els tractaments de les patologies més freqüents en els primers anys de la vida dels infants: les famoses “-itis”. Hem vist com pràcticament tot es pot resoldre a casa, amb un pèl de paciència, mooooolt de “carinyo” i l’adequat ús del sentit comú.

Han sorgit preguntes interessants i comentaris que ens han fet pensar i riure. Gràcies a totes (sobretot a l’àvia que ha vingut) per compartir una tarda de divendres amb nosaltres!

Aquí us deixo la presentació:   2 ITIS

I he trobat aquesta imatge mentre buscava la conjuntivitis i el refredat, i alguna dermatitis, aquesta foto on podeu veure la teràpia “màgica” per què heu preguntat per combatre les “-itis”.

Salut!!

Licencia de Creative Commons
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

SEMBLA QUE L’INICI ÉS MOLT IMPORTANT EN TOT EL NOSTRE FUTUR

Segueixo el blog d’una meravellosa psiquiatra, la Ibone Olza. Ella es dedica a la perinatologia, on estudia  la biologia del vincle i tota l’afecció emocional i de salut mental de la mare en el puerperi; a part és una lactivista compromesa amb els drets de les mares (i els bebès) sobretot al voltant de la gestació i el part.

Sense conèixer-la més enllà d’un sopar en un congrés de lactància, tinc la impressió que és, igual que com a professional, una meravellosa persona, que comparteix tot el que sap de forma, no desinteressada, sinó que en interès del bé comú.

En la seva darrera entrada ens anima a compartir un article publicat aquest mes, resultat de l’estudi de 4 anys, on demostren la importància de la fisiologia del part en la psique de la dona; que un part fisiològicament respectat pot apoderar la dona, dotar-la de confiança en les seves capacitats, o deixar en la memòria records capaços de generar impactes negatius difícils de superar.

L’objectiu: continuar demostrant com és d’important una atenció respectuosa, centrada en la persona, sense treure-li el protagonisme i deixant que sigui la fisiologia de mare i bebè qui guii el procés de part.

Diu el Michel Odent que “per canviar el món hem de canviar la forma de néixer”. La Ibone Olza continua fent ciència per a demostrar que té raó.

Xerrada del 21 de setembre: VINCLE O RELACIÓ D’AFERRAMENT

Entenc el Vincle com aquell mecanisme amb què dota la natura a les diferents espècies per tal que es protegeixin les cries i així assegurar la supervivència.

Hi ha animals que tenen una cria que tal com neix pot caminar i seguir la mare; animals que tenen moltes cries immadures que es queden ben quietes al cau mentre la mare va i ve  en busca de menjar. I estem nosaltres, amb una cria, immadura, que necessita el contacte continu, i quan perd aquest contacte ens ho fa saber mitjançant el plor. Diuen que ens assemblem en això més als marsupials (cangurs) que als primats.

Konrad Lorenz fou el primer en descriure el fenomen de la imprompta. Va veure que les oques en néixer seguien allò que primer es movia que tenien al davant.

John Bowlby (psiquiatra) va observar com “un nen desenvolupa una representació de la seva primera relació (amb el cuidador primari) que afectarà totes les seves futures relacions inclús com a pares”.  És seva la definició publicada al 1951 per l’OMS “Considerem essencial per a la salut mental una relació càlida, íntima i continuada amb la mare (o substitut matern permanent), on tots dos trobin satisfacció i plaer“.

En continuïtat amb les teories de Bowlby, Mary Ainsworth defineix els 3 tipus d’aferrament (segur, insegur ambivalent i insegur evitatiu), desenvolupant el seu treball també en les alteracions neuroanatòmiques que es poden produir pel fet de no cobrir les necessitats dels nadons.

S’ha descrit un 4t tipus aferrament, anomenat “desorganitzat”, que es donaria en els nens que han patit una greu deprivació (abandonaments, maltractaments…).

L’ésser humà vindria dotat de sèrie amb una característica que fa que proporcioni l’atenció que els infants necessiten: l’empatia.

En els darrers anys, la neurobiologia s’ha encarregat de demostrar com es produeix el vincle i el paper tan important que hi juga l’oxitocina. La neurobiologia posa de manifest que el part respectat pot tenir una contribució molt més important de la que pensàvem en el desenvolupament del vincle i fins i tot en la salut mental infantil.

No puc deixar de recomanar les lectures del blog de la psiquiatra Ibone Olza ,que fa anys dedica les seves investigacions a la neurobiologia del vincle, i donar una ullada als videos de Nils Bergman, on parla de la importància del contacte pell amb pell entre mare i nadó.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Xerrades pediàtriques 2018-2019 al CAP Igualada Urbà

Semblen temps difícils en la pediatria del nostre Centre de Salut. Heu “perdut” unes meravelloses professionals, i en poc més d’un any ens hem quedat una mica sols i sense acabar de conèixer-nos. Hem de posar-hi remei, i fer-ho de forma dinàmica, perquè l’hivern se’ns tira a sobre i no sé si tindrem temps de sobre per a gaires romanços; precisament quan són aquests romanços els que fan gran la pediatria a l’atenció primària: el compartir dubtes, curiositats, el riure, el pensar entre tots, l’entendre, el ser capaços de posar-nos al cap de l’altre (quan l’altre té 25-35 anys menys que nosaltres), el saber què i quan vindrà i com sobreviure-hi…

Són, com veieu, tantes i tantes coses que, ni parlant a la velocitat del raig i entrant al nen despullat per vestir-lo novament a la sala d’espera, podríem resoldre en els 10 minuts que teniu a les consultes (sempre i quan vingueu amb hora i no d’urgències, que llavors teniu un temps “virtual”).

Aquí teniu la notícia publicada a la web de l’ICS Catalunya Central, on figura el calendari de xerrades.

Salut!

 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons