PEDIATRIA I FAMÍLIES

Benvolgudes famílies d’Igualada i rodalia,

aquest bloc el vaig crear per compartir el cicle de xerrades “Puer-i-cultura”. La veritat és que m’agrada molt compartir amb vosaltres experiències i coneixements que la criança dels meus fills m’han fet adquirir. La intenció és l’empoderament de les famílies mitjançant l’intent de fer-vos arribat tot allò que és normal, per tal d’acompanyar els infants de la millor (i més feliç) manera possible.

Les circumstàncies que tenim en aquests moments han fet que no puguem veure’ns presencialment, però podem continuar fent-lo virtualment.

Ahir vam compartir un directe en Instagram (@puer_i_cultura_igualada).

He pensat que ara, que podeu tenir dubtes, podria fer petits vídeos amb les respostes o la informació del tema que us amoïni.

Ja ha arribat el setembre i tenim a punt el nou cicle de xerrades.

Hem canviat poques coses, perquè els temes que vam tocar el curs passat, són els que creiem tenen més demanda per part de les famílies.

Canviem una mica l’ordre:

1. El vincle o la relació d’aferrament (20 setembre): base fonamental per a la salut emocional futura.
2. Les “itis”: com reconèixer-les i combatre-les (18 octubre): Fonaments en el diagnòstic i maneig de les principals patologies del nen.
3. Desenvolupament infantil(allò que és normal tot i que no ho sembli) (22 novembre): Recorregut per les fites maduratives físiques i emocionals dels infants.
4. Accidents i urgències (20 desembre): actuació davant els accidents domèstics i, sobretot, la seva prevenció.
5. Son infantil (i malsons dels pares?) (24 gener): Fisiologia del son infantil, comprensió del fet com a part dels desenvolupament cerebral humà. Descripció de la patologia real i allò que és normal i fisiològic.
6. Alimentació: què és el Baby-led-weaning? (21 febrer): Visió de l’alimentació com a part del desenvolupament infantil, no només nutrició.
7. Pinzellades de fisioteràpia respiratòria (20 març): Repàs de la fisiologia i de l’evidència envers els tractaments no farmacològics dels processos respiratoris.
8. Les rabietes i les tècniques de comunicació (24 abril): Comprensió de les conductes infantils dels primers 3 anys, moment en què comença a aparèixer el “raonament”.
9. Àpats en família, més que menjar (22 maig): Presentació del programa del Dep de Benestar d’Àpats en família, remarcant la importància dels models adults.
10. Com parlar amb els nostres fills adolescents (19 juny): Comprensió del procés de l’adolescència com a part de la maduració normal, i tècniques de comunicació per gaudir el moment.

Canviem una mica l’hora; les tenim programades de 15:30 a 17:30.

La dinàmica serà igual que l’any passat: la primera hora s’exposarà el tema i la segona s’obrirà espai per a dubtes i debat.

I la darrera cosa diferent és que ens han reconegut l’activitat com d’interès sanitari (que significa que podrem acreditar-les als professionals de la salut que hi assisteixin).

Us hi esperem!!

“FEM UNA INTERNET MÉS SEGURA. A INTERNET, FEM EQUIP”

Avui fa l’entrada una persona molt especial, la Noelia S, resident de 2n any de medicina de família, amb una visió autèntica de primarista, com diu  la Dra Vilarrubias.

Just abans de festes ens vam trobar amb un grup de mares i pares per parlar del son infantil. Aquest és un tema que genera angoixa i cansament, tant a les famílies com als infants. El problema recau, des del meu parer (basat en allò que ens expliquen grans professionals com la Rosa Jové), en una no comprensió de la fisiologia i unes expectatives irreals que pressionen a les famílies i ens fan gaudir poc fins i tot del que és tan entranyable com explicar contes per anar a dormir.

Podeu veure la presentació SON INFANTIL.

Salut i feliços somnis!

Aquesta setmana ha arribat el dia V per als professionals de la salut, on cada cop que obres l’ordinador et recorda que, per la seguretat dels teus pacients, t’hauries de vacunar de la grip. Amb el “maleït” missatge arriba el recordatori de què impliquen les vacunes en la seva essència inicial.

Les vacunes són una eina de salut pública mitjançant la qual, amb la col·laboració altruista de la població, vetllem per la salut comunitària. Bé, és com me les van explicar a mi, i és allò que més m’agrada explicar als pares i mares: entre tots contribuïm a cuidar dels més vulnerables: els nadons, els ancians, els que pateixen un càncer o una malaltia crònica, els que s’han sotmès a un transplantament, els que tenen un dèficit de defenses congènit…

I arribats a aquest punt… per més que no em vingui de gust, la consciència social m’obliga a fer allò que sempre explico a la consulta: heu de donar exemple als vostres fills sobre allò que voleu ensenyar. I aquí em teniu (a mi i a la nostra pobra resident), vacunant-nos de la grip per tal de no encomanar-li als nostres pacients més petits, els vostres fills.

Salut!!

El darrer dia que ens vam veure xerràvem sobre les “itis”, i em vau preguntar sobre la poció màgica per tal d’evitar les malalties de la infància.

Un dels productes que ens venen amb aquesta suposada acció són els probiòtics. I, què ens diu l’evidència científica al respecte?

Una cosa important a tenir en compte quan un producte es dispensa com a “complement alimentari” i no com a fàrmac és que salta tots els controls de qualitat que han de passar els “fàrmacs”; és a dir, no han de fer estudis amb resultats favorables, sinó que es poden treure al mercat sense més. O sigui, i això és una opinió personal, l’etiqueta “complement alimentari” que semblaria donar seguretat, a mi, em fa por.

Fa 2-3 dies m’ha arribat aquest post sobre la seguretat dels probiòtics (podeu veure-ho aquí). Què ens diu?  A part de la manca d’estudis en nombre i qualitat, que, mentre alguns individus semblen tenir efectes beneficiosos, molts altres no en tenen cap o els tenen nocius. Parla que els probiòtics administrats postantibiòtic, poden impedir que els nostres bacteris es regenerin com cal. La importància d’això està en què la Ciència ens diu darrerament que cadascú de nosaltres te una microbiota (uns bacteris concrets) pròpia i important en la nostra salut.

Ja veurem com avancen les investigacions. De moment, potser la millor manera de protegir els nostres bacteris és donar-los una bona alimentació, uns hàbits saludables, evitar els antibiòtics innecessaris i ser feliços (vull dir disminuir l’estrès), en lloc d’intentar menjar-ne en una bosseta liofilitzats trets a saber d’on.

Per a qui vulgui llegir més us deixo la referència d’un d’els darrers metaanàlisi (estudi d’estudis): Bafeta, A., Koh, M., Riveros, C., Ravaud, P. Harms Reporting in Randomized Controlled Trials of Interventions Aimed at Modifying Microbiota. Annals of Internal Medicine, 169(4), 240. doi:10.7326/m18-0343

Salut!

Segueixo el blog d’una meravellosa psiquiatra, la Ibone Olza. Ella es dedica a la perinatologia, on estudia  la biologia del vincle i tota l’afecció emocional i de salut mental de la mare en el puerperi; a part és una lactivista compromesa amb els drets de les mares (i els bebès) sobretot al voltant de la gestació i el part.

Sense conèixer-la més enllà d’un sopar en un congrés de lactància, tinc la impressió que és, igual que com a professional, una meravellosa persona, que comparteix tot el que sap de forma, no desinteressada, sinó que en interès del bé comú.

En la seva darrera entrada ens anima a compartir un article publicat aquest mes, resultat de l’estudi de 4 anys, on demostren la importància de la fisiologia del part en la psique de la dona; que un part fisiològicament respectat pot apoderar la dona, dotar-la de confiança en les seves capacitats, o deixar en la memòria records capaços de generar impactes negatius difícils de superar.

L’objectiu: continuar demostrant com és d’important una atenció respectuosa, centrada en la persona, sense treure-li el protagonisme i deixant que sigui la fisiologia de mare i bebè qui guii el procés de part.

Diu el Michel Odent que “per canviar el món hem de canviar la forma de néixer”. La Ibone Olza continua fent ciència per a demostrar que té raó.

Semblen temps difícils en la pediatria del nostre Centre de Salut. Heu “perdut” unes meravelloses professionals, i en poc més d’un any ens hem quedat una mica sols i sense acabar de conèixer-nos. Hem de posar-hi remei, i fer-ho de forma dinàmica, perquè l’hivern se’ns tira a sobre i no sé si tindrem temps de sobre per a gaires romanços; precisament quan són aquests romanços els que fan gran la pediatria a l’atenció primària: el compartir dubtes, curiositats, el riure, el pensar entre tots, l’entendre, el ser capaços de posar-nos al cap de l’altre (quan l’altre té 25-35 anys menys que nosaltres), el saber què i quan vindrà i com sobreviure-hi…

Són, com veieu, tantes i tantes coses que, ni parlant a la velocitat del raig i entrant al nen despullat per vestir-lo novament a la sala d’espera, podríem resoldre en els 10 minuts que teniu a les consultes (sempre i quan vingueu amb hora i no d’urgències, que llavors teniu un temps “virtual”).

Aquí teniu la notícia publicada a la web de l’ICS Catalunya Central, on figura el calendari de xerrades.

Salut!

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons