Xerrada 23 de novembre: DESENVOLUPAMENT INFANTIL, allò que és normal tot i no semblar-ho.

Va ser un plaer compartir amb les famílies allò que ens preocupa del desenvolupament dels nostres infants. Sovint, la tasca de ser pares és acompanyar el desenvolupament, i no pas forçar-lo. Per acompanyar hi ha dues coses fonamentals: respectar els ritmes i necessitats, i donar exemple. Això que podria semblar molt senzill, la societat, de vegades, ens ho posa una mica més complicat; però amb paciència (que significa que confiem que un succés passarà) i afecte incondicional (vés, la definició de ser pares i mares!)  ens en sortirem.

Us deixo aquí la presentació: 3 Desenvolupament

I també aquesta foto que va sortir a la xerrada, i quan la vaig trobar em va ajudar a explicar-vos que, de vegades, acompanyem un desenvolupament centrats en el nostre “benefici” com a prioritat, i de vegades, en el benefici de l’infant (tot i que això ens perjudiqui). El segon cas és el que genera més plaer i tranquil·litat a l’infant, i el primer, una mica més d’estrès. Igualment, allò més important sempre ha de ser el respecte i, és clar, trobar un equilibri.

Es pot acompanyar el desenvolupament només amb empatia, sense cap coneixement.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *