PEDIATRIA I FAMÍLIES

El darrer dia del “curs” vam fer 2 xerrades. La primera va tractar el tema dels accidents, vam parlar de la seva importància (són la primera causa de mortalitat infantil), de com la meitat passen a la llar, i el més important, que el 50% dels accidents es podrien prevenir.

Us penjo la presentació on hi ha l’actuació davant els accidents (i com prevenir-los).

9 Accidents

I també penjo algunes de les imatges que he tret de la presentació perquè perdien molta qualitat, i també us poso el link d’on han sortit.

Un web molt ben portat, amb moltíssima informació útil i ben referenciada és la de l’ Asociación Nacional de Seguridad Infantil, qui, quan els hi he contactat, no han tingut cap problema per cedir-me l’ús de les seves estupendes infografies (moltes gràcies!!)

I per acabar, també és interessant tenir clar com són d’importants els sistemes de fixació dels nens als cotxes. Es pot consultar aquí, i també us penjo una imatge.

Em quedo amb la idea de, de cara al proper cicle, intentar fer un taller pràctic d’actuació davant algunes emergències.

Recordem tots que la prevenció és molt i molt important, i petits gests poden salvar vides.

Salut!

El mes passat va tocar el torn a la xerrada Àpats en família. Quan començo a parlar d’aquest tema sempre faig el mateix comentari: em moro d’enveja que un programa tan ben dissenyat envers l’alimentació i els infants l’hagi fet Benestar en lloc de Salut (és clar, jo pertanyo a Salut, d’aquí l’enveja).

Tota la informació sobre el programa es pot trobar al web: http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/families/formacio_per_a_pares_i_mares/apats_en_familia/

Així que, penjo igualment la xerrada, tot i que qui vulgui conèixer-lo a fons, millor vagi directament al web del departament.

8 APATS EN FAMILIA

Acabo afegint els 10 plats per a un bon àpat en família, perquè al pdf de la presentació no es veu (per haver de reduir el pes en Gb i la qualitat, per tal de poder-ho penjar).

1. Ells i elles decideixen quant
2. Nosaltres decidim què i com.
3. Adaptem els plats a l’edat i el desenvolupament físic de cada nen
4. Els escoltem, però decidim nosaltres
5. La tele ben lluny de la taula
6. Menys no sempre és poc
7. Més no sempre és millor
8. Si es mou, està sa, va creixent i dorm bé, no ens hem de preocupar
9. Els adults, un gran equip
10. L’objectiu, menjar de tots els colors.

Salut! I que vagi de gust i gaudint el moment!

Divendres passat ens vam veure i vam parlar d’alimentació complementària i la seva iniciació, remarcant la importància del respecte pel desenvolupament de cada infant (potser res en la vida dels nostres fills s’hauria de fer sense respectar aquest desenvolupament).

Respecte al Baby-led-weaning, tenia una infermera que fa molts anys, la primera vegada que una mare ens va explicar que feia allò amb l’alimentació del seu fill, ella va dir “ah, vés, menjar com s’ha fet tota la vida”. I és que, malgrat que li diguin cupcakes o muffins, en realitat, potser, continuen sent magdalenes.

Us vaig dir que facilitaria els links dels 2 documents de recomanacions alimentàries on basava la xerrada. El primer és un document publicat al 2007 en l’àmbit europeu, que la Generalitat es va preocupar de traduir al català, i l’altre és de l’Agència de Salut Pública i deu tenir 3 anyets.

• http://salutpublica.gencat.cat/web/.content/00_HOME/llista_enllacos_imatge_destacada/Alimentacion_0-3_2016.pdf
• la-alimentacion-de-lactantes-y-ninos-pequenos.

I aquí  teniu la presentació, tot i que amb els dos documents que teniu penjats en teniu la informació de primera mà.

Salut i … que vagi de gust!

El mes passat vam parlar un altre cop de desenvolupament infantil; perquè com percebem les “males conductes” dels nostres fills, com la societat menysprea les seves emocions etiquetant de “rebequeria” l’expressió d’un malestar, no és més que el fruit del desconeixement del desenvolupament normal dels infants.

Vam intentar posar una “recepta” per tal d’acompanyar-los millor per tal de millorar fins i tot el nostre sentiment de benestar.

La presentació la podeu veure aquí.

Espero, de tot cor, us serveixi per comprendre millor els fills. Crec que va ser l’etapa on més he après a regular les meves pròpies emocions.

Com que he fet un parell de referències al Francesco Tonucci, us proposo visualitzar aquest vídeo d’una xerrada seva sobre “les ciutats amigues dels nens” i com els nens són joc i movient.

Gràcies per acompanyar-me durant les xerrades, sense vosaltres no tindrien possibilitat d’existir.

Aquesta sessió em va implicar molta feina. El motiu és que fa molts anys que recomano la fisioteràpia respiratòria per als processos d’aquest aparell.

La fisioteràpia respiratòria ha passat per diferents moments durant la meva formació. Recordo que a la Unitat de Nounats hi havia un petit utensili de mànec pla de plàstic i una mena de campaneta de goma a una punta, que es feia servir per fer “clapping” (aquells copets repetits sobre el tòrax, a manera de vibració), i també com recomanàvem el clapping amb el nen estirat a la falda, simulant tocar el piano (si era petit) o amb el buit de la mà si el nen era més grandet.

Després, resulta que res d’allò tenia evidència científica i ho vam deixar de recomanar, perquè inclús podia tenir conseqüències negatives.

Fa 7-8 anys, vaig anar a una xerrada feta al meu poble, d’una fisioterapeuta que s’havia especialitzat en respiratori. Realment tot el que va explicar-nos (a les mares que érem allà), era del tot lògic, i ho vaig tornar a recomanar.

Ara, per tal de poder fer aquesta xerrada he hagut de fer una revisió sobre el tema i bé… “no es oro todo lo que reluce”, però hi ha quelcom de cert.

Aquí la teniu: FISIO RESPIRATORIA

Espero que us agradi.

Salut!

Just abans de festes ens vam trobar amb un grup de mares i pares per parlar del son infantil. Aquest és un tema que genera angoixa i cansament, tant a les famílies com als infants. El problema recau, des del meu parer (basat en allò que ens expliquen grans professionals com la Rosa Jové), en una no comprensió de la fisiologia i unes expectatives irreals que pressionen a les famílies i ens fan gaudir poc fins i tot del que és tan entranyable com explicar contes per anar a dormir.

Podeu veure la presentació SON INFANTIL.

Salut i feliços somnis!

Va ser un plaer compartir amb les famílies allò que ens preocupa del desenvolupament dels nostres infants. Sovint, la tasca de ser pares és acompanyar el desenvolupament, i no pas forçar-lo. Per acompanyar hi ha dues coses fonamentals: respectar els ritmes i necessitats, i donar exemple. Això que podria semblar molt senzill, la societat, de vegades, ens ho posa una mica més complicat; però amb paciència (que significa que confiem que un succés passarà) i afecte incondicional (vés, la definició de ser pares i mares!)  ens en sortirem.

Us deixo aquí la presentació: 3 Desenvolupament

I també aquesta foto que va sortir a la xerrada, i quan la vaig trobar em va ajudar a explicar-vos que, de vegades, acompanyem un desenvolupament centrats en el nostre “benefici” com a prioritat, i de vegades, en el benefici de l’infant (tot i que això ens perjudiqui). El segon cas és el que genera més plaer i tranquil·litat a l’infant, i el primer, una mica més d’estrès. Igualment, allò més important sempre ha de ser el respecte i, és clar, trobar un equilibri.

Avui he pogut compartir amb algunes mares i pares (i bebès) els signes, les causes i els tractaments de les patologies més freqüents en els primers anys de la vida dels infants: les famoses “-itis”. Hem vist com pràcticament tot es pot resoldre a casa, amb un pèl de paciència, mooooolt de “carinyo” i l’adequat ús del sentit comú.

Han sorgit preguntes interessants i comentaris que ens han fet pensar i riure. Gràcies a totes (sobretot a l’àvia que ha vingut) per compartir una tarda de divendres amb nosaltres!

Aquí us deixo la presentació:   2 ITIS

Quan explicavem les bronquitis (i bronquiolitis) us he ensenyat un vídeo on es veuen els signes de dificultat respiratòria. Sempre que els veieu, heu de consultar.

I he trobat aquesta imatge mentre buscava la conjuntivitis i el refredat, i alguna dermatitis, aquesta foto on podeu veure la teràpia “màgica” per què heu preguntat per combatre les “-itis”.

Salut!!

Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.