PEDIATRIA I FAMÍLIES

Divendres passat ens vam veure i vam parlar d’alimentació complementària i la seva iniciació, remarcant la importància del respecte pel desenvolupament de cada infant (potser res en la vida dels nostres fills s’hauria de fer sense respectar aquest desenvolupament).

Respecte al Baby-led-weaning, tenia una infermera que fa molts anys, la primera vegada que una mare ens va explicar que feia allò amb l’alimentació del seu fill, ella va dir “ah, vés, menjar com s’ha fet tota la vida”. I és que, malgrat que li diguin cupcakes o muffins, en realitat, potser, continuen sent magdalenes.

Us vaig dir que facilitaria els links dels 2 documents de recomanacions alimentàries on basava la xerrada. El primer és un document publicat al 2007 en l’àmbit europeu, que la Generalitat es va preocupar de traduir al català, i l’altre és de l’Agència de Salut Pública i deu tenir 3 anyets.

• http://salutpublica.gencat.cat/web/.content/00_HOME/llista_enllacos_imatge_destacada/Alimentacion_0-3_2016.pdf
• la-alimentacion-de-lactantes-y-ninos-pequenos.

I aquí  teniu la presentació, tot i que amb els dos documents que teniu penjats en teniu la informació de primera mà.

Salut i … que vagi de gust!

El mes passat vam parlar un altre cop de desenvolupament infantil; perquè com percebem les “males conductes” dels nostres fills, com la societat menysprea les seves emocions etiquetant de “rebequeria” l’expressió d’un malestar, no és més que el fruit del desconeixement del desenvolupament normal dels infants.

Vam intentar posar una “recepta” per tal d’acompanyar-los millor per tal de millorar fins i tot el nostre sentiment de benestar.

La presentació la podeu veure aquí.

Espero, de tot cor, us serveixi per comprendre millor els fills. Crec que va ser l’etapa on més he après a regular les meves pròpies emocions.

Com que he fet un parell de referències al Francesco Tonucci, us proposo visualitzar aquest vídeo d’una xerrada seva sobre “les ciutats amigues dels nens” i com els nens són joc i movient.

Gràcies per acompanyar-me durant les xerrades, sense vosaltres no tindrien possibilitat d’existir.