Las al jaç

Per tal de mantenir la moral dels resistents, transcric un fragment de la Crònica de Muntaner que reprodueix l’Enciclopèdia de la cultura popular:

En una companya eren 20 almogàvers qui la vespra de Nadal anaren-se’n a percaçar bestiar que menjassen lo dia de Nadal; e aportaren 4 moltons, e faeren-los escorxar, e penjaren-los al porxe. És costuma de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja estrò a la nuit; e així los almogàvers aquells anaren a percaçar cols, peix e fruita que menjassen. E al vespre, com foren venguts, veeren prop del foc lo quarter del moltó en ast, e meravellaren-se’n, e se n’esquivaren fort, e digueren:

-Qui és qui aquest quarter de moltó nos ha mès al foc?

E aquell respòs que ell l’hi havia mès.

-E perquè ho havets fet?

-Per ço con jo vull anit menjar carn, a deshonor de la festa que demà serà.

Per la seva banda, Amades transcriu el dinar de Nadal que va oferir Jaume I l‘any 1267: 31 moltons, 350 ous, 30 parells de conills, 12 parells de perdius, 36 parells de capons, 5 parells d’oques, 5 quarteres de pa, 228 quartans de vi i 10 sous de neules. “Però la vigília van dejunar cols amb panses, peix, cigrons, castanyes, nous i neules”.