Las al jaç

Cada avenç tecnològic té la seva penyora.

L’altre dia vaig baixar a veure el partit de futbol a casa dels veïns. Em va obrir la filla, de 14 anys. Vaig trobar estrany que, a aquella hora, tant ella com una amiga seva anessin molt arreglades (ben pentinades, un punt de rímel als ulls). “Es deuen preparar per a sortir -vaig pensar-, i això que demà hi ha escola”.

Elles es van tancar a l’habitació i jo, amb el pare de la criatura, em vaig dedicar al partit. Quan vaig marxar, les noies encara eren allà tancades. Llavors ho vaig entendre: estaven xerrant amb els col·legues per internet. Anaven empolainades perquè, evidentment, tenen càmera a l’ordinador.

Per a elles, allò d’anar vestit d’estar per casa comença a passar a la història. Sabatilles, i gràcies.