Amb la visita de l’hereu borbó a la selecció espanyola, es va donar oficialment per començada la campanya de nacionalisme banal espanyol més treballada que es recorda en l’àmbit esportiu en molts anys. No perquè no n’hi hagin hagut d’altres de ben trabades amb anterioritat (Torneig Copa Davis BCN’01, Eurocopa’08, Gran Premi de F1 des
Aquest dies, penso en el Taronget i en la Clementina, els nostres màrtirs cítrics, segrestats pel sempre pèrfid imperiet espanol. Em pregunto si s’hauràn assabentat de la derrota d’Espana davant Suïssa. I si s’hauràn acarnissat amb ells els seus vigilants, furiosos i frustrats, pel ridícul perpetrat per la “rokha”. Aquestes i altres coses em pregunto
Els redactors d’aquest bloc no escriuen gaire darrerament perquè estan mirant d’engegar les campanyes V.O.S.C! i l Taronget d’una maleïda vegada. Vaja, que estan provant de treure diners de sota les pedres per tal d’editar el refotut material que tot bon agitador precisa. De fet han aixecat fins i tot alguns adoquins, i de moment
A Dr. Cat Inc. (el laboratori d’idees d’en Dr. Cat) hem encetat una campanya exigint cinema en Versió Original Subtitulada en Català, (V.O.S.C.). Se’ns ha acudit perquè creiem que tot i que està bé que es faci/dobli cinema en català, -ni que sigui el de crispetes- als que ens agrada el cine en la seva dimensió
Amigues, amics: En Rot ha tornat. A petició d’En Cat, des d’avui torno a escriure en aquest bloc, i de tant en tant, compartiré amb tots vosaltres, pensaments, notícies i subversions vàries. I per començar, una notícia bomba i estremidora a l’ensems, ara que s’acosta el mundial i l’amenaça de la “rokha” es concreta:
De tornada a Thailàndia, trobo el país igual com l’havia deixat. Bé, no ben bé igual. Hi falta una trentena llarga de persones. Són els camises vermelles, els seguidors del penques d’en Thaksin, massacrats pel totpoderós exèrcit thai. I entre els morts, un periodista japonés, com passà fa uns anys a Myanmar durant la darrera
El dia 25 d’abril s’ha fet definitivament un lloc al calendari, com una data de commemoració i lluita. El 25 d’abril de 1707, per l’heroica resistència dels Maulets, els supervivents dels quals resistiren també a Barcelona, l’Onze de Setembre de 1714. Dos-cents seixanta-set anys més tard, el 25 d’abril de 1974, quan militars anticolonialistes portuguesos,
Aquest migdia, amb impuntualitat mediterrània, ha tingut lloc la presentació al bar “Masia” del carrer Elisabets de Barcelona, del “Referènding!. L’art de fer i guanyar refererèndums”, del gran, gran, cada dia més inmens, Dr. Cat. L’acte s’ha desenvolupat entre vermuts, birrots, olives i patates i ha comptat amb la presència de la filla d’en dr.
Sí amics. Ha arribat el dia… Bé! Està a punt d’arribar. No feu cas de les altres convocatòries enganyoses amb tuf a CIA-de-bon-rotllo, que aquesta és la informació bona del xeflis de dijous. Em refereixo, és clar a la presentació del meu nou llibre de doctrina anticolonial, “Referènding!”, editat fast and furiously per Llibres de
Benvolgut públic, Després d’un lapse durant el qual he estat fent diverses feines pel sud-est asiàtic, m’he esmolat les ungles i torno a aparèixer en aquest bloc disposat a esgarrapar algun cul i més d’un napiot… Com he dit, aquest darrers anys he estat investigant a Tailàndia i Laos, l’obra d’en Bunlea Sulilat, amb l’intenció
Després de la darrera aparició en públic dels deixebles del Dr. Cat al Via Fora! de Gràcia, amb tota mena de públic: incondicionals-del-primer-dia, encuriosits d’última hora, caçadors de signatures d’en Dr. Cat, periodistes afins, un Med-Vet (Veterà de les Medes) i una enllaç dels Sub-comediantes de la Va-Ca, encara van quedar relleus per repartir. De
Avui dimecres 15 d’octubre, al Via Fora! de Gràcia, la sala que va veure nèixer la primera actuació dels deixebles del Dr. Cat en un recinte tancat, veurà com baixa el teló per darrera vegada. Tot allò bo s’acaba. I dura poc, afegiria… Sembla que fa lustres d’aquell passi de diapositives (o filmines) i tan
A l’esquerra, el Via Fora! de Gràcia (el primer de la franquícia del rotllo) i a la dreta el camarada 64 (o és el 21?) en l’època en que comandà les “Unitats Guipaires”(servei d’intel.ligència) de la Lliga Anticolonial. Malgrat èxits com el cas “Bin Laden de Montjuïc” els guipaires sofriren nombroses infiltracions, degudes al fet
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 st1:*{behavior:url(#ieooui) } <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Tahoma; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:1627421319 -2147483648 8 0 66047 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; mso-bidi-font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:EN-US;
Els Amics del Dr.Cat, alteregos visibles de la secreta-no secreta Lliga Anticolonial diuen adéu. Així de simple? No pas! El presumpte final de l’autoanomenada via subversivo-barrilaire (mal dita ridiculista) a la independència, ha estat provocat per “una mutació implosiva de caire psico-genètic” (segons comunicat lligaire apòcrif) a l’interior de les dues citades simbiòtiques organitzacions. Es diu també