Així és amics. Com llegiu al títol. Resulta que se’n va acudir de so·licitar un permís per encendre una foguera de st. Joan a les cruïlles de Pere IV, Llacuna i Almogàvers en ple barri del Poblenou de Barcelona, a tocar del ultramodern “districte 22@.” I que va passar? Doncs que els hereu-boys-and-girls m’han dit
Després de la tempesta ve la calma diuen els pagesos d’Alfés, comarca de Les Garrigues històriques, encara que administrativament pertanyents, per bé que no afectiva, a la del Segrià. I així, havent passat la sequera, la canonada, els pantans buits, el txiquitxiqui, el Baltasar, els pantans plens, el superdissabte d’ERC… Ara es desperta en Cat
Continuant amb la passejada pel món de les estelades, avui toca Djibouti. I he triat aquest petit país africà perquè hi tinc una mena de fascinació. La mateixa que tenen tots els que han llegit l’inoblidable, (i gairebé desconegut a casa nostra), “Els secrets del mar roig”. Llibre escrit per Henry de Montfreid que relata
Escolto meravellat el doble cd del concert de Wattstax, celebrat a Los Angeles el 1972. Concebut com la versió afro del festival de Woodstock, tenia l’objectiu de recaptar diners pels veïns del barri de Watts devastat arrel d’uns greus disturbis racials ocorreguts set anys abans. Però més important encara, Wattstax fou un acte d’afirmació racial
M’he assabentat de la commemoració del centenari de la senyera estelada. La senyera de combat dels catalans irreductibles. Com una mena de menhir dels gals que… Però, va!, anem al tema. Per fer una petita contribució del meu negociat a aquest centenari us glossaré, per capítols, les banderes tocaies de la nostra estelada. O el
La meva àvia sempre em deia, quan em repetia en les meves queixes infantils, que semblava que entonés "la cançó de l’enfadós". Actualment, sembla que siguin els adults qui la cantin. Sobretot si coincideix que són polítics o tertulians a sou. I encara més si potinegen en això de la cultura. Les seves reiteracions, de
Ja tornem a ser aquí! Amb els quinze dies de retard de rigor, com tot bloc irregular que es prediqui… I tot per culpa de la mandra felina que encomana el nostre director, En dr. Cat (quin penques!). Jo que em creia dins un bucle espai-temps al ciberespai (rotllo efecte 2000) i resulta que tot
No vaig lligar gaire a la mani del dia 1 de desembre. Però la proposta de concurs "d’on és en Wally", versió lligaire, va funcionar. Almenys he trobat un encertant. Es tracta d’un anònim fotògraf (espero que sigui "ell" i "bell") del web de notícies nació digital. Per la localització de la fotografia (davant de
La manifestació de dissabte Pel dret a decidir (bis) està portant una terragada (ressaca, en diuen) de ca l’ample. Alguns diaris van fer la previsió de participants al milímetre, a l’estil de Contrastant, però per anticipació. No fos cas que els organitzadors donéssin xifres massa elevades, oi?. TVC va cobrir-ho com cal, per evitar el
Jo també hi vaig ser el dissabte a la mani de la PPD. Per res del món no m’ho volia perdre, així que vaig agafar l’avió del tiet J.R. -aprofitant que estava a l’altre punta de Texas fent-se amb uns quants camps de petroli- i cap a les Europes! I aquí em teniu, una texana-catalana
Benvolguts conciutadans, el lema de la manifestació lligaire de demà, 1 de desembre, repeteix el que els catistes ja van usar a la Diada passada: "Aquesta colònia és una ruïna". Com que són una mica dropos -la cosa felina tira- han volgut aprofitar la feina, no fos que s’herniessin. De fet, des de l’11 de
Coincidint amb els preparatius de la gran manifestació que hi haurà dissabte a les 5 pm. a Barcelona contra el col·lapse dels transports públics, el govern de l’imperiet i la seva sectorial a la colònia no toquen vores de la contra-campanya que estan organitzant. Sembla que la feinada de la PDD enganxant cartells, repartint fulls
Benvolgut públic, encetem avui un nou espai dins d’aquest bloc. Es tracta de "LA MINI-TERTÚLIA", que com el seu nom indica consisteix en això, en una tertúlia mini. Jo faré de moderador i els convidats diran el que poden. Com tothom sap, vivim en el país amb el major nombre de tertulians i opinadors mediàtics
Tothom ha escoltat (i visionat) l’elaborada aportació del principal resident de La Sarsuela a la conferència anual de les ex-colònies hispanes, perpetrada enguany a Xile. Una conferència que era tant avorrida, que el monarca no ho va suportar més i va decidir amenitzar-la amb el seu inconfusible estil borbonès. Tenia clar que a la setmana
Com ja sabeu, aquests dies els Borbons fan un passeig per les finques africanes de Ceuta i Melilla, per a gran satisfacció dels fabricants de banderes rojigualdes. L’excursió està anant molt bé, i els indígenes s’ho passen bomba aclamant els monarques borbònics. Jo també hi he anat, més que per a veure als Borbon-2 in