Aquest diumenge, 10 d’Abril, els catlanders (ex-amics d’en dr. cat) dinamitzaran la consulta rodant amb el catmòbil pels carrers de Barcelona. Perquè? Doncs perquè, amics, amigues: una mica de barrila i de subversió no fa mal. Ans al contrari, fa bé. Encara diria més: Fa molt bé. El pla inicial consistia en muntar una mena
A «El Bè Negre», la revista satírica dels anys 30, li ha nascut, 80 anys més tard, un «costat fosc». Efectivament, és l’inefable cadena Intereconomía. Tenen seu a Madrid, però només per dissimular, perquè a la tele de l’odi… són tots bons-catalanets (1) Encara que s’hagin llorejat a la metròpoli, no per això han deixat
VAGA DE BLOGS EN SOLIDARITAT AMB EL TANCAMENT FEIXISTA DE TVC AL PAÍS VALENCIÀ: DRETS CIVILS PELS VALENCIANS, ARA! CENSURA NO! CONTRA-ATAC, RIGHT NOW: http://pastehtml.com/view/1da4saf.html
Des del dia 3 de febrer que ha arrencat el nou any xinès. L’any del conill. Diuen que portarà estabilitat i prosperitat i com solen dir gairebé sempre les males traduccions de l’estàndard mandarí, el nou any concedirà a tots els habitants de la terra el desig de la seva flor de lotus més apreciada…
Salvat-Papasseit al Centre D?Arts Santa Mònica Una exposició que no us podeu perdre per començar immillorablement l?any… (1924, el 7 d?agost mor Salvat-Papasseit, poeta català d?origens humils i de formació autodidacta, personalitat rebel, vitalista, antiburgès, revolucionari, independentista, iconoclasta, avantguardista… Només tenia 30 anys en morir, però sembla que va viure bastant més de
El diumenge passat vaig anar a l’Auditori de Barcelona perquè hi actuava el Comelade amb la Cobla St. Jordi. Com que el Comelade m’interessa i la música de cobla també, la suma feia doncs, dos interessos junts. També em va interessar -i molt- el preu, 10 pàfies*. El fet de viure a un cop de
Després de la valoració política dels resultats de les eleccions catalanes i les primeres rebaixes del reietó Artur, ara toca valorar el post 10-J, a 100 dies i escaig de la mega-mani. El dia 8 se’n va fer la presentació del llibre de fotos a Barcelona. Pel meu gust, un pèl carot, molta tapa dura
Derek Walcott és un poeta i premi nobel caribeny, a qui desconeixia en la meva alegre ignorància fins que no m’hi vag topar en una entrevista al programa del canal 33 «l’hora del pedant». perdó, vull dir, del «lector». Jo no miro mai certs programes; el que va passar fou que vaig seure sobre el comandament i
El pitjor de dedicar-se a la política segurament deu ser la incapacitat de desconnectar de la política. Amb l’excepció d’en Berlusconi i algun altre, és clar… Però m’imagino un líder polític “normal”, d’aquests d’estar per casa, intentant pensar en alguna altra cosa que no sigui la política, obrint una novel·la romàntica, per exemple, i allà
A l’antigor, enllà de les terres del castell del senyor feudal, cap a a terra baixa, sempre hi havia una data assenyalada al calendari de l’any, en que per un dia els súbdits del rei tenien butlla per fer tot allò que la resta de l’any se’ls permetia només a la noblesa. Dictar lleis, saltar,
Si fessim l’esforç de veure el nostre petit país, per exemple, des d’un zepelí, en tindriem una visió essencial, lliure de detalls i detallets. No veuriem, per exemple, la calva enlluernadora d’un Duran Lleida o els llavis siliconats de la Camatxo. Tampoc veuriem les petjades fosilitzades de xiruca que creuen i conformen el paisatge mental
En aquestes eleccions ens aventurem a vaticinar que l’anomenat “transvasament de vots” serà el següent: Carod-Rovira votarà Carretero o Laporta, depenent de qui tingui més opcions a Tarragona, on vota el “me-llamo-como-me-llamo-aquí-en-la-China-Popular-y-en-la-otra”, Josep-Lluís. Ho farà per fotre Puigcercós, evidentment. “Que n’aprengui el cap gros!” pensarà mentre introdueix el sobre a l’urna. Puigcercós, mentrestant, votarà Montilla
HE ANAT al CCCB a veure-hi la darrera exposició «El D_efecte barroc» i he de dir només que Dom Ramó, després d’anys «deleitant-nos» amb muntatges que farien babejar als directius més creguts del Canal 23, per l’alta proliferació de videos, pressupostos sense fi i continguts plens de vent, sembla ara que comença a aplicar leeeeeeeeentament
El lipdub independentista de Vic ha arribat fins a Xipre, i no pas perquè me l’hagi enviat el meu vell amic dr. Cat, sinó perquè ha tingut una difussió internacional notable. No sóc gaire amic de fabebooks ni internets jo, però reconec, i aquest lipdub ho confirma, que la xarxa és una eina de promoció
La sentència de juliol passat contra l’estatutet-retalladet ha donat el tret de sortida al desacomplexament nacionalista espanyol. Ara sí! Mentre a Catalunya, després de la manifestació del 10-J, quasi tots els partits polítics que hi van anar van quedar a l’alçada del betum, els diferents delegats de l’imperiet passen a l’acció. Vejam-ho: El PSOE, fent