Dr.Cat, l'esgarrapador

A Dr. Cat Inc. (el laboratori d’idees d’en Dr. Cat) hem encetat una campanya exigint cinema en Versió Original Subtitulada en Català, (V.O.S.C.). Se’ns ha acudit perquè creiem que tot i que està bé que es faci/dobli cinema en català, -ni que sigui el de crispetes- als que ens agrada el cine en la seva dimensió original, sabem que això, a més, afavoreix el coneixement d’idiomes (sinó, de què les meves amigues croates de Split parlen tant bé l’anglès…). També fa que els reacis al català, els catalanòfobs, molt habituals entre els que marquen tendència com ara els modernikis, els guiris, etc,  vinguin al nostre terreny, de grat o per força, ja que qui vol sentir la veu original la pot sentir i qui vol (subtítols en) català també ho té. 

Us preguntareu a què ve ara aquesta campanya. Doncs resumidament, perquè…

1. És del tot pertinent.
2. Ningú més la fa per ara i algú ha de començar.
3. És participativa i fomenta la creativitat.
4. És econòmica.
5. És fàcil d’implementar.
6. És belluga en paral·lel a la llei del cinema català que s’ha d’aprovar.
7. Incidieix en els ambients creatius i generadors de tendències, i això és estratègic, perquè són els que generen modes, que un cop digerides pel “sistema”, esdevenen tendències massives.

Les portes on hem trucat per tal d’obtenir suport logístic i/o econòmic (ja imaginareu que eren portes que no grinyolaven, car estàven ben greixades) ens han dit (en resum, que avui no estic per per parlar d’esclerosi cultural) que d’entrada sí però de sortida no. Davant d’aquesta condescendent negativa ens disposem ara a trucar a la porta del poble.

La cosa va d’enganxar pertot (aquí si que no innovem) unes enganxines autoeditades que anirem presentant en aquest bloc. Només cal imprimir-les en blanc i negre amb la impressora de casa, del casal o de la feina, retallar-les  i enganxar-les amb una mica de pega o imprimint-les directament amb paper adhesiu (si voleu fer-ho amb cert nivell).

Simple? Sí. Casolà? Sí, i què? Imaginatiu?. Almenys força més (i força menys naïve) que les campanyes institucionals que serveixen per donar corda a uns pressupostos i els seus vivípars, més que no pas al català.

Començarem, com si fos un col·leccionable, oferint-vos diferents dissenys, tot i que el que voldríem és que cadascú es fes el seu propi “topic V.O.S.C!”, l’enganxés i ens n’enviés una fotografia un cop enganxat al cinema que més ràbia us faci (suggerim començar pel grupobalana) o on us sembli més adient o pràctic. Nosaltres comencem pel Bibendum, la mascota de Michelin, abillada de reivindicatiu militant Black Panther, però no farem fàstics (ja ho veureu) a qui us vingui de gust representar.

D’això ens agradaria fer-ne un concurs i regalar un pernil al guanyador, però donats els nostres minsos recursos materials, el pernil també se l’haurà d’imprimir cadascú… Va, no patiu, un lot de samarretes intel·ligents i anticolonials sí que les podem oferir. I sí ens posem generosos, alguns adhesius i tot.