Tres anys de fer el ruc, són suficients. Abandoneu doncs, la sínia, despengeu-vos les arreus que us ha col.locat l’amo i apreteu a córrer. Ha nascut el nou poder català, l’autoestima catalana. Sense vergonya, ni excuses barates. Reclamem el que és nostre, reneguem de la disfressa equina amb què ens vesteixen els del CNI-Gerona. Per
Llegeixo a Vilaweb: Zapatero ha dit que "el govern espanyol respectarà les decisions que prenguin els ciutadans bascos democràticament". No em quedo perplex perquè sóc un gat vell -a ulls humans, of course– i per tant n’he vistes de tots colors aquest darrer segle, i he conegut molts miserables arreu. I en Zapatero prou que
La cervesa hispana fins als cataplens (Águila) AMSTEL, ha contractat l’ex-porter de la selecció de futbol maltesa John Bonillo per a fer diversos anuncis. Recordem l’efemèride: 1983, la selecció espanyola necessitava marcar 12 gols per a classificar-se pel Mundial. Al partit contra Malta, va aconseguir la "proesa". És clar que "proesa" és el terme que
Torna l’home … I és catalano-francès! Avui a les 21 hores, per la Sexta-Quarta (amb Tedeté) arriba un home predestinat a ser insultat i triturat per la programació ràdio-televisiva futbolera hispana en general i per l’emissora líder de la catalanofòbia en particular (no direm noms per no ampliar-los el nombre d’entrades al google). No cal
"Camarades: elparrtitdelssocialistesdecatalunyahadeciditqueelcompanyMARAGALLhacomplertambenescretxelasevamissióencomanada pelsseuscapitans …" Amb la veu plana i robòtica del seu primer secretari, començava la reunió del politburó al carrer de Nicaragua, després de l’aprovació del referend (com deia aquell aparàtxic) per clara majoria. Seria l’avant-sala de l’hara-kiri que li demanava l’aparell al seu president. Pasqual Maragall era conminat a deixar de fer l’ídem,
Amb una majoria d’indiferents, una participació copada de SÍs, una gens despreciable manifestació de NOs, acompanyada d’una notable presència de blancs (de fet, sobres buits), s’aprovà el dia 18 de juny, el conegut Estatuto de la Moncloa, conegut com l’Estatut dels Pebrots. El rebombori provocat pels mèdia en guerra, la patronal espanyola i el populatxo
Gairebé va poder ser … ! Faltaven 10 minutets curts pel final i la bateria de "Venjances de Macau" ja estava en posició de coordenades prefixades i amb el boto vermell destapat. Finalment l’operació es va haver d’abortar com si d’un simulacre es tractés. L’eufòria es va apagar a la Catalunya irredempta, mentre a la
Com va dir aquell periodista esportiu … "No va poder ser". Els "Òrgans de Stalin" no van poder retronar amb força al cel de Catalunya, o "Polònia", com la coneixen molts. Aquella mítica arma secreta nascuda l’any 1941, poc abans de la invasió alemanya de la Unió Soviètica i que després seria llançada en massa
"Esta. de Sa." Contava n’Ainaud De La Sarte que (mira per on en aquesta campanya refrendària no ha piulat gens) durant la negociació de l’estatut de Sau de 1979 ja va quedar tant, tant, tant retallat (tradició hispana obliga) que l’esquilada va arribar fins al mateix nom. Així quan els "hàbils" negociadors catalans van rebre
En un recent article publicat al diari Avui, el sr. Colomines, detectava una cert sobiranisme «fric» partidari del vot negatiu en el proper referèndum. El Sr. Colomines, que és l’impulsor d’una mena de plataforma pro nou estatut, pateix un cas d’extrema vanitat que li fa veure «frics» arreu, menys al mirall on suposo cada dia
Fa uns quants anys, en Josep Vicent Marquès va escriure un llibre molt recomanable per a tots aquells que ens interessem per la part sud del nostre país plural -tant, que pràcticament és l’única « plurinacionalitat » real de la península-. I ens hi interessem més enllà de les mosses, l’arròs i la petardada. El