Els serveis secrets no-secrets d’informació del Dr Cat han sabut que el proper dilluns 25 d’octubre a partir de les 19 hores a la Plaça de la Barceloneta, davant de l’església de Sant Miquel, l’Associació de veïns L’Òstia, la Fundació Andreu Nin i la Plataforma en defensa de la Barceloneta organitzen un homenatge al milicià
Ja ho sabeu: Montill no vol que la consulta per la independència, que es farà a Barcelona compti amb la col·laboració del govern català, tot i l’ajut ofert pel seu conseller de governació. Res d’estrany, coneixent la transformació que ha patit el nostre president. Jo no sóc dels que odien els socialistes amb aquell resentiment
El taliban i aparatxic sociata Joan Ferran, inventor de la “crosta nacionalista”, s’ha llegit “Referènding!”, el darrer manual de com fer i guanyar referèndums del Dr. Cat. L’il.lustre diputat, seguint la recent tònica tremendista del partit, iniciada per Celestino Corbacho i Carmen Chacón, ha dit (ho hem llegit a la sempre atenta web del racócatalà)
Per cinquena vegada consecutiva hi haurà un quatripartit al govern de la Generalitat de Catalunya, com en les quatre ocasions anteriors, integrat pel Partit Popular, Ciudadanos-Citizens, Unió Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. Aquests darrers, davant les crítiques de part de les seves bases, han tornat a justificar la seva opció com una
Avui dia 30 de setembre estava previst que tanqués la llibreria ONA de Barcelona a la Gran Via amb Pau Claris. Doncs, no podrà ser. No perquè el Víctor Alexandre hagi reexit en la seva crida a manifestar-s’hi al davant amb mono-pancartes com els dels drets civils al cinema en català. Tampoc perquè l’Espar-Ticó s’hagi
Per la Diada d’enguany, els més petits ja no sabran ni de què parlo, farà deu anys del final (per sempre?) d’una tradició ben nostrada en aquest dia: La dels enfrontaments amb la policia. Una expressió de ràbia, frustració i avorriment que era la torna de la repressió policial feixista contra la celebració del nostre
Últimament m’estic cansant d’escoltar una cantarella: “L’auge de l’independentisme i les pretensions sobiranistes poden dividir la societat catalana”. La veritat és que tinc una mala notícia per aquests polítics que tot el dia van repetint això, com si fossin lloros… Com que sembla que ningú no els hi diu, potser sóc jo qui ho haurà
Mentre l’Espanya cavernícola (no és tota Espanya, oi?, però sí la més sorollosa) ens insulta i fa plans per declarar Catalunya directament inconstitucional (excepte la Monumental, és clar), al món civilitzat es parla més i millor de nosaltres que mai. Amb l’abolició de les curses de braus, via ILP, hem matat tres pardals d’un
Que en Timothy Leary -de qui ja haviem parlat en un post anterior– coneixia en dr. Cat, i que havien coincidit als States i a d’altres llocs durant gairebé quaranta anys d’agitació i activisme, és una cosa que ja sabiem. El que m’ha fet gràcia és trobar a la pàgina web dedicada a la seva
La primera cosa en què has de pensar quan vas a llocs de compromís és com et vestiràs. M’emprovo la meva vella samarreta “catigat” comprada fa anys i observo que em ve dues talles petita… Sembla que darrerament, m’he engreixat… Lamentant-ho molt, m’hauré de vestir de persona normal. Afortunadament, tothom sap que les aparences enganyen.
Vaig ser a la mani desfilant al costat dels “Cat Power boys“, que duien pancartes amb lemes com ara “Spain is pain“, i m’ho vaig passar bomba. Sobretot al final, un cop vam poder sortir d’aquella inmensa olla a pressió on ens vam quedar empantanegats durant més d’una hora. La mani va ser impressionant i
Efectivament! Tal i com llegiu a dalt i a la foto, el cinema Maldà de Barcelona ha decidit avançar-se a la promulgació de la llei del cinema en català (que s’aprovarà dimecres 30 de juny al Parlament. La llei, també coneguda com “llei 50%” o “llei Bellmunt” (per l’autoria del redactor-director), també té un altre malnom
Fa un parell d’anys, en aquest mateix bloc vaig prometre que faria una foguera de st. Joan, a la confluència dels carrers Llacuna, Pere IV i Almogàvers, just davant casa meva, al Poble Nou de Barcelona. I vaig dir que la faria tot i la negativa del burròcrata municipal de torn a concedir-ne el permís.
Sovint s’ha comparat la cultura, quan aquesta brilla per la seva absència, amb un solar si és cultura urbana, o un desert si és rural. Als espanyols per la seva banda els abelleix usar el mot páramo. En canvi, quan la cultura no aporta res de nou, com ara la pintura contemporània catalana que no fa més que decorar