Dr.Cat, l'esgarrapador

De tornada a Thailàndia, trobo el país igual com l’havia deixat. Bé, no ben bé igual. Hi falta una trentena llarga de persones. Són els camises vermelles, els seguidors del penques d’en Thaksin,  massacrats pel totpoderós exèrcit thai. I entre els morts, un periodista japonés, com passà fa uns anys a Myanmar durant la darrera revolta. Pel que sembla, sovint cal que un pobre fotògraf nipó rebi garrotada… De moment, per Bangkok es respira una calma tibant, induïda via bala… el sistema predilecte dels militarots. Ja veurem el que dura…

Però vaja, del que volia parlar és del gran Hereu, el president de Barcelona, o l’alcalde, com preferiu.

Resulta que aquest home va organitzar un referèndum per demanar al poble quin model s’estima més per a reformar la Diagonal. Si més cotxes, si més tramvia, (la solució més lògica si pensessim en termes d’urbanisme i no pas d’interessos corporativistes), si més “pijos”, o si més turistes…

Com a creador del Referènding, al principi vaig aplaudir l’iniciativa. Però coneixent la consistència ètica i mental de la nostra clase política, vaig aplaudir, diguem-ne, amb poc entusiame, amb prevenció… Després, vist el resultat no puc sinó constatar, amb desolació, que l’alcalde Hereu no s’ha llegit el meu llibre.

M’escarrasso a inventar un mètode de creixement personal i evolució política fonamentat precisament en el referèndum, el publico, a més, en una llengua que pot entendre l’alcalde, i què fa ell? Passar olímpicament i estavellar-se en la seva pròpia incompetència, potenciada per l’ànsia de conservar el poder de totes totes.

Hereu, bufó, no siguis rònec: compra’t un Referènding! i no facis més el pallús.