Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Aviu Berga

1
Publicat el 29 de maig de 2005

A cop calent, vaig llegir ahir, a Berga suspenien la festa. Avui jo no es diu el mateix, hi ha massa interessos pel mig.
Anirà a Berga el President, hi anirá la Consellera, es fara un minut de silenci, un manifest, es col·locarà un ram de floors al lloc dels fets, s’aplaudirà als familiars en el seu dolor (que aplaudiu?), i es recuperarà el que es pugui de l’inversió feta, malmesa per l’espectacle de l’assassinat d’un jove. (continúa)

Tothom es treurá les puces de subre, govern i oposició feran punxa de les circumstàncies per burxar-se, el jutge, amb la llei a là ma, estarà tranquil, els cossos policials mostraran que van fer el que está manat, i els opinadors habituals confiaràn en la justícia de l’Estat de Dret.
No farem vaga de ciutadanía perqué és l’únic que ens queda desprès que ja ens ho hagin pres tot, excepte la frustració mes profunda i la vergonya de pertàner a un país on aquestes coses passen sense que demà deixem d’anar a treballar fins que ja no sigui possible que tornin a passar.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Declaració d’intencions

2
Publicat el 23 de maig de 2005


Qui ho ha dit que
no pintem res? Sí, ja sé que mes d’un ho voldria.
Em
refereixo els pintors i els pintats, a aquells que els pinten cada dia a la
premsa, a la tele, a la radio, i als que decideixen qui pinta i qui no. (continúa)


Resulta
però que aquí, davant de la pantalla plana, desprès d’estar bregant amb la
realitat de cadascú tot el dia, cada persona que se sent lliure i pensant pot
explicar la seva versió d’allò que considera important (i potser no se’n parla)
a aquells que la vulguin llegir (i replicar-la si fa el cas). Tan senzill com
això. La teranyina que ens embolcalla encara permet aquesta llicència, de
moment.
Vaig
deixar de comprar el diari perquè ja els regalen (i no només els gratuïts), va
ser una bona idea posar la tele a les golfes: fa mandra pujar escales i pel que
fan… a més es veu fatal, doncs la meva te mes de quinze anys; del paiperviu ni parlar-ne, si voleu que
m’ho miri encara gràcies que no us cobri. M’han deixat d’interessar moltes
coses a base de perdre el costum de mirar-les, llegir-les o escoltar-les, i
l’abandó es va fent definitiu, però el
buit s’omple
He
trobat d’altres coses mes interessants, els blocs per exemple, on tothom ha de
fer l’esforç de llegir o d’escriure. Aquesta voluntat de relacionar-se,
d’opinar, d’explicar i reflexionar sobre els esdeveniments, és el primer pas, –
imprescindible – per arribar al segon: canviar la realitat que no ens agrada a
base de que la societat organitzada prengui el protagonisme que li correspon

Així
doncs pintaré. A brotxades o delicadament, i qui ho vegi d’una altre color que
ho digui.

Publicat dins de General | Deixa un comentari