PLASTIC
Asseguren
els biòlegs que el càncer és una multiplicació desordenada de les cèl·lules que
envaeixen els altres teixits fins que tot el conjunt desconjuntat produeix la
mort de l’organisme.
Les comparacions
i les paràboles són tan odioses que no hauria d’haver començat per aquí per tal
de comparar els SMS i el plàstic aquell que duem a la cartera, a una
malaltia tan temuda. Perquè els SMS i el plàstic són tan imprescindibles
per a molts com el fum o els greixos. No obstant, la seva multiplicació
desenfrenada porta a l’endeutament, el crèdit, l’ampliació d’hipoteca,
l’agrupació dels crèdits en una entitat sangonera que et cobra menys cada mes
però molts mes anys i finalment a l’embargament, la subhasta, la
mort….econòmica. (…..)
Les telefòniques
es fan riques amb missatges curts o llargs a 20 cèntims d’euro, un dissabte al
migdia es col·lapsa el servidor de Servired
i la gent frisa durant dues hores
esperant deixar-se plomar de nou , els
botiguers entren en crisi nerviosa, les associacions de comerciants
demanen
indemnitzacions milionàries, i quan tornen els bits al seu lloc i se
sent altre cop el rac-rac de la màquina de passar targetes, la calma
torna al mon mundial
Fa quinze dies
vaig retornar el banc el meu últim plàstic. No en tens cap mes!, van dir-me. No.
No s’ho creien.
De fet en tenia
un altre. L’únic – que jo sàpiga- d’una entitat que no cobra comissió per
tenir-la ni per usar-la als caixers, però la setmana passada se’m va esborrar
la banda magnètica d’aquesta última. No puc treure diners, ni pagar encara que
tingui saldo. Soc un sense plàstic. Ho volia comunicar als meus amics
mitjançant un SMS, però pensant-ho millor he aprofitat que em cobren cada mes
l’ADSL perquè, pel mateix preu ho pugui saber tothom.
………………………………..
He tornat al banc al cap d’uns quants dies i
m’han cridat a part: segur que ho has pensat bé?… lo de la tarja.
Ah si!. Sí, ho he pensat bé.
Si és per la quota, no te la cobrarem…
No, no és per la quota, o sí, també, però es
que no en faig us sinó per pagar la benzina i treure diners.
Aconsello un Ramadà de plàstic d’un
mes de durada per començar, de fet ja veureu que no fa cap falta excepte en
comptades ocasions. Per aquestes ocasions agafeu un plàstic sense quota (si un
banc ho pot fer, ho poden fer tots) i torneu la que us cobren.
Consells: no el porteu sempre a sobre,
deixeu-lo a casa quan aneu de botigues (si una cosa la voleu comprar, acabareu
comprant-la però evitareu omplir la casa d’objectes inútils), preneu-la només
al marxar de viatge.
No pretenc que els comerciants em facin un
monument però alguns infectats amb el virus de la inmunodepèndencia
plastificada (VIP) potser allargaran la seva vida econòmica.
De res
… només voldria el plàstic per no porta-los a sobre, perquè algun " amic " no m’els prengui, però ben mirat també tens els " lladregots-oficials " que també t’ho prenen quan els convè, directement del compte.
…els rebuts ja no els tinc ni domicil.liats vaig a correus a la tarda i els pago allà.
…per tenir ja no tinc ni cotxe, ja no haig de pagar més assegurança ni impostos de circulació, ni raccs , si en necessito , el llogaré, segur que és més econòmic…
(Les coses són com són, encara que a vegades no ho semblin)