ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

4. PLA DIRECTOR DE CONSERVACIÓ I CONSOLIDACIÓ DEL CONJUNT FRANCISCÀ DE SANT LLORENÇ DE VALÈNCIA.

Deixa un comentari

 

2.1.            DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT FRANCISCÀ.

L’església es tracta d’una Hallenkirchen, és a dir, d’una església de planta de sala, uninau amb capelles entre contraforts. Composta de quatre navades (o trams) separades per arcs torals aproximadament de mig punt. Separant-se de l’altar mitjançant d’un arc capialt (o abotzinat) sols per la banda de la nau. Les voltes de canó que els clouen són de barandat i s’insereixn lluernes amb finestres (majorment cegues). L’altar és rectangular.

  

 

Les quatre capelles del costat de l’epístola són dedicades a: La Puríssima Xiqueta, patrona de Benissa, situada sobre el mur dels peus, la segona és l’atri d’accés de la portada lateral de la plaça de St. Llorenç. La tercera dedicada a la Immaculada Concepció, i la quarta al Crist dels navegants, recolzada gairebé, sobre l’accés al campanar. Estan separades, de la nau principal, per arcs formers de mig punt. I són cobertes per voltes bufades de maó en pla.

 


 

A la primera navada, segurament en la intervenció de 1908, se li va afegir un cor de sostre pla que desvirtua la concepció original, però per contra  dóna accés a la galeria de trasters i saletes de malendreços, situada sobre les capelles de l’Epístola.   

 

La intervenció de 1908 va suposar una intervenció molt important que modificà l’estructura i el concepte espacial de l’església en realitzar una capella de la Comunió dedicada a Sant Antoni de Pàdua, que discorre paral·lelament a la nau principal. Des dels peus fins a la sagristia.


Desapareixent les capelles del costat de l’Evangeli. Restant  aquestes com a simples passos a la dita capella rectangular, inserint-se alhora quatre capelletes de menor fondària que les de l’Epístola, començant des dels peus tenim les dedicades a: la primera a la Mare de Déu del Castell (patrona de Cullera) amb pintures de Bellver i Cardells, la segona………, la tercera a sant Josep (patró de la ciutat) i la quarta a …………………….

 

 Dita intervenció consistí en el encavallament del convent sobre l’església en dita zona. Dita capella de la comunió està composta per quatre navades separada per sengles arcs formers que es cobreixen amb voltes o forjats que són amagats per voltes emcamonades. En el cas de l’última hi ha un copulí o llanternó que emergeix al pati o celobert del convent, per on pren llum natural.

 

 

La sagristia s’organitza segons planta rectangular entre l’altar de la capella de la comunió dedicada a sant Antoni i el mur de separació del carreró del Sagrari de Sant Llorenç. Segurament feta sobre la base de l’antic campanar gòtic que enderrocà a l’any 1680, l’obrer de vila Llorenç Cassanya. Que és recollit per les vistes de Wijngaerde (1563) i Manceli (1608). 

 

Sobre les voltes de canó de la nau principal de l’església hi ha quatre ovals, una a cada tram, on s’insereix una pintura al fresc al·lusiva al martirologi de sant Llorenç (procedents, segurament, de la Llegenda Daurada de Giacomo della Voragine).

 

                   


  

 Continuarà…………

         

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 9 de març de 2010 per josep_blesa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.