El Vendrell, que és on treballo i he treballat alguns dels darrers cursos, compta entre els seus fills il·lustres amb quatre personatges destacadíssims en la història de la cultura catalana: Pau Casals, Àngel Gumirà, Andreu Nin i… Apel·les Fenosa. En vaig fer un apunt fa uns mesos però el cas em continua inquietant. No entenc
Se’ns en fot la sentència, les deliberacions i les postures particulars d’aquesta estructura que anomenen Tribunal Constitucional. Se’ns en fot perquè mai ha servit ni servirà als interessos del nostre país.Avui, tota la classe política -la que està instal·lada a les institucions regionals espanyoles del país- està pendent per veure quins càlculs cal fer i
“L’Odisseu de sal” és la història del viatge físic i interior d’un jove mallorquí que és enviat per la seva família a Barcelona a estudiar Dret per acabar sent advocat. Volen que sigui l’home de lleis de la família que els ajudarà a esdevenir més rics, més poderosos, qui els assessorarà en el negoci especulatiu,
Fa uns mesos, el Jaume i l’Àngela em van proposar de fer una obra musical i literària junts. Estava a una terrassa de la plaça de la Mitja Lluna amb el Josep parlant sobre el “Catalunya” i en principi els vaig dir que m’ho pensaria però que de moment no ho veia clar. Ho veia
Tot i que potser la que més (se n’ha de triar una de sola?), seria aquesta, i cada cop més. Amb aquest vídeo dels “Quatre-cents cops” de Truffaut. La darrera frase em tomba de fa dies, mesos i anys pel cap. D’això se’n diu vitalisme, manes i manos. La reivindico completament. “Like a Rolling Stone”,
Un dia em van dir que no quedava bé dir que m’agradava Sabina. Qui m’ho va dir era un perfecte imbècil i encara ho és. M’agradava, m’agrada i punt, entre moltes altres coses. “Oblida el rellotge, ningú no s’ha mort per anar sense dormir un cop a treballar”… o “Va, deixa que et desbotoni un
Sostres és un gos de la pitjor mena. És un gos que corre com boig a buscar els ossos rosegats que li tiren i, el que és pitjor, els agafa i els porta els peus dels amos mentre mou la cua content. Me’n ric públicament de la colla d’”amics”, “amigues” i “coneguts/des” que ni que
“El tancament temporal d’un diari com a mesura cautelar té un difícil encaix en el nostre ordenament jurídic” Un cop sabuda, llegida i comentada la sentència de l’Audiencia Nacional pel “cas Egunkaria”, un regust de terra crua que rasca parsimoniosament i amb violència tot el que toca, i amb força inaudita ressegueix el nostre paladar.
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> El número 116 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, ja és al carrer.
Des del dijous 8 d’abril, l’Alfonso H., veí de l’Hospitalet, treballador i membre de la secció sindical de CGT a Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, es troba tancat, primer a la Presó Model de Barcelona i ara traslladat a Brians 2. Ha començat el compliment d’una condemna de 3 anys de presó. El
Avui, a l’Ateneu Llibertari Alomà podrem veure la darrera pel·lícula del cicle Filmen Dones. Es tracta de “No s’accepten propines”, una pel·lícula obra de quatre dones directores que ens presentarà l’Estefania Saval Llorca., una d’elles. Es tracta d’un film fet a partir de l’obra “Quadern roig de Barcelona” (1937), escrit per Mary Low i la
El Priorat és un espai complex a nivell lingüístic, ja que la línia de separació dialectal entre els dos grans blocs del català, oriental i occidental, passa pel mig de la comarca. Aquesta “línia de separació” no es dóna en només un fenomen lingüístic sinó que s’expressa en molts i diversos. És per això que
Wilhelm von Humboldt (1767-1835) és un alemany liberal que destacà en el camp de la lingüísitica. Es relacionà amb els pensadors més importants de la cultura alemanya del moment, com Goethe i Schiller, i desenvolupà una intensa carrera política. Defensava que la llengua modifica el pensament, del qual no n’és només la forma d’expressió principal
De res no ha servit que el Govern de l’Estat declarés el barri del Cabanyal lliure d’especulació i que obligués a aturar i no executar les ordres d’enderrocament del barri per tal de no malmetre’l com a Patrimoni Històric que és, lloc de vida en resum. La dreta parafeixista que governa el País Valencià i
L’actual crisi econòmica és una crisi del capitalisme. No és només una crisi financera originada pels crèdits escombraria i l’especulació. És també una crisi productiva, que comporta també una crisi energètica i ecològica derivada d’un model econòmic consumista i depredador de recursos naturals i de persones. També és una crisi alimentària derivada d’un model productiu