De res no ha servit que el Govern de l’Estat declarés el barri d
el Cabanyal lliure d’especulació i que
obligués a aturar i no executar les ordres d’enderrocament del barri per tal de no malmetre’l com a Patrimoni Històric que és, lloc de vida en resum. La dreta parafeixista que governa el País Valencià i la ciutat de València té clar que vol destruir-lo i fer una avinguda fins al mar, bé, allargar-la. Ara que la merda en forma de descobriment de la seva habitual corrupció els sacseja en forma de notícies, no hi ha res millor que una mica de micos ultraviolents desallotjant veïns a qui anomenen “violents”, colla de cabrons!, per distreure el personal.
El Cabanyal és un exemple de lluita però alhora és també un exemple, una mostra, de qui tenim al davant. I no deixa de ser inquietant.
“Lo que entendemos por una vivienda mínima:
Todo individuo tiene derecho a una vivienda; ésta ha de satisfacer sus necesidades materiales.
Todo individuo necesita:
Este conjunto de condiciones crean la vivienda confortable.
Vivienda mínima = mínimo de confort a que tiene derecho un individuo.
No
bastará que una vivienda sea confortable materialmente tenemos también
derecho a un confort espiritual, que la vivienda ha de proporcionar
también a sus habitantes.
Optimismo (alegría de color y la luz, elementos vivos: plantas, etc…)
Reposo (líneas tranquilas y volúmenes agradables para nuestra vista cansada).”
Algunes de les línies del GATPAC…any 1931, com comento a un altre lloc, per a qui volen construïr? Babilònia es reflexa a la vergonya de Dubai, per exemple, a l’inteció de destrucció del Cabanyal per especular, la bogeria de Marina d’Or construït a un lloc sense aigua (després la demanen de l’Ebre…)….i etcètera
VISCA LA IIª REPÚBLICA i tot el es que va desenvolupar fins el 1939!!!