Retrat de Salvat-Papasseit de Rafael Barradas Un dels motors de l’auge de l’extrema dreta a nivell europeu i mundial ha estat, sense cap mena de dubte, la seva participació en un combat cultural que en molts aspectes ha guanyat. A vegades, perquè les esquerres no han plantat cara i han permès que els seus discursos
Vaig néixer políticament la nit entre el darrer dia del 1993 i l’1 de gener del 1994, quan milers d’homes i dones amb la cara tapada per no singularitzar-se van ocupar diverses ciutats de l’Estat mexicà de Chiapas i em van omplir el cap, el cos i el cor amb un discurs i unes idees
Sobre la vida i la mort, sobre viures i morirs. Vius i morts. Sobre tot el que comporta notar com fluex la sang per les venes o tot el que comporta no notar-ho i que també passi. Una vena és un vas sanguini que porta la sang cap al cor. I sobretot, que passi la
Martin Heidegger (1889-1976), s’afilià al NSDAP, el partit nazi alemany, el 1933. Afirmava que era d’ascendència alemanya i no tenia ni sang jueva ni de color. Com a rector de la Universitat de Friburg va ser un dels organitzadors la celebració de la revolució nacional-socialista que portà per títol «Amb Adolf Hitler per a l’honor,
Afirma la Hannah Arendt (1906-1975) a “La condició humana” que és el llenguatge el que funda la comunitat i és gràcies a ell que l’ésser humà viu en col·lectivitat, tot gràcies i com a conseqüència de la paraula. I és amb ella que l’ésser humà passa a ser ésser polític, capaç d’entrar en diàleg amb
La ?Regla de sant Benet de Núrsia?, escrita en llatí entre els anys 534 i 550, és la base del monaquisme a l’Occident que coneixem i anomenem així no sense prevencions. A banda de la seva influència religiosa, determinant als Països Catalans també en llengua vulgar, és un dels codis medievals que més influència tingué
Existeix l’Anàlisi Crítica del Discurs, caracteritzada per les sigles ACD, i Teun A. van Dijk (1943-) n’és un dels caps més clars i aclaridors entre els qui en parlen. D’origen holandès, des de l’estudi dels discursos del poder, van Dijk ha intentat explicar eficaçment com els discursos de la gent s’impregnen de la semàntics dels
Ara ja ho sabem i ho repetim. Al 2008, l’explosió de la “bombolla immobiliària” va desencadenar una crisi de dimensions planetàries que ens ha portat a la misèria col·lectiva més gran des del 1929, quan com sabeu també hi va haver una gran crisi. La bombolla es va inflar i va petar. Ja ho tenim
Ens hi eduquen per tal que ens resulti la normalitat, la forma única i assumida per tothom en què la humanitat ha progressat i ha avançat, el relat excloent i gens complex -senzill d’entendre per al més ximple del ramat- que ens permeti explicar per què som on som i per què hi som així.
M’imagino el viatge a Rochdale del Josep Maria Rendé, Rendé i Ventosa, des de l’Espluga de Francolí, als Països Catalans. I me l’imagino perquè mai no va passar, tot el contrari, més que els cossos van ser les idees les que es van desplaçar en paper escrit fins a la Conca de Barberà i van
Mercats és plural de mercat i com a tal l’hauríem de contemplar. Una paraula que gràcies a la essa final passa a denominar diverses unitats de la paraula primitiva o original. Però no és el cas. Si mercat ens apropa a la vida que recorre els llocs de venda de verdures, peix, carn i ous
Seria una tenda de campanya si això fos un catàleg d’un supermercat qualsevol, però és una aproximació sense massa convenciment a un diccionari. Per això, intenta reunir nous significats per a paraules que estan desaparegudes -a vegades elles senceres i altres només en els significats, dels nostres lèxics particulars i més encara col·lectius- o un
Un atracament a una entitat bancària del barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau. Botí: 5.000 euros. Hi ha amenaça amb una arma de foc i els treballadors lliuren als lladres els diners. Els Mossos munten un dispositiu policial per detenir-los i un d’elles en poques hores acaba engarjolat. Un atracament des d’una entitat
Conversa entre Stillman (el pare boig) i l’escriptor que es fa passar per investigador, Quinn, el propi Auster. –A través de l’espill, capítol sisè. -Interessant. -Més que interessant, senyor meu: decisiu. Fixi-s’hi bé, i potser aprendrà alguna cosa. En el petit discurs que dirigeix a Alícia, Humpty Dumpty esbossa el futur de les esperances humanes
Eduardo Galeano (1940-) va seure davant meu a la Lacandona i l’Encarna es va emocionar. Jo no el coneixia ni el reconeixia ni l’havia llegit mai. Un cos que no té escales cap endins és un cos i res més si no l’has transitat. Els cossos no emocionen. Les paraules, sí.(Continua) Helena Villagra sap com