Prendre la paraula

jordimartifont

14 d'abril de 2010
1 comentari

Sabina: “Y si amanece por fin”

Un dia em van dir que no quedava bé dir que m’agradava Sabina. Qui m’ho va dir era un perfecte imbècil i encara ho és. M’agradava, m’agrada i punt, entre moltes altres coses. “Oblida el rellotge, ningú no s’ha mort per anar sense dormir un cop a treballar”… o “Va, deixa que et desbotoni un botó, que es menja amb pell la poma prohibida”. Que rebonic.

  1. …que és d’aquells que potser no tot el disc sencer és bo, per ami, però se’m  posa la pell de gallina amb “…cunado Agustín se sienta al piano Diego Ribera lápiz en mano pinta a Frida Khalo desnuda…mestiza libre de lengua libre, gata de piel de tigre como de rayo de luna llena”….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!