Prendre la paraula

jordimartifont

8 d'abril de 2010
0 comentaris

Pere Navarro i els parlars del Priorat

El Priorat és
un espai complex a nivell lingüístic, ja que la línia de separació
dialectal entre els dos grans blocs del català, oriental i
occidental, passa pel mig de la comarca. Aquesta “línia de
separació” no es dóna en només un fenomen lingüístic sinó que
s’expressa en molts i diversos. És per això que sovint diem que
en uns pocs quilòmetres la gent parla de moltes formes diferents el
català. Estudiar i saber com parlem els prioratins i les prioratines
és una qüestió complexa, per a la qual des de l’any 2000 tenim
algunes respostes.

El Pere Navarro
és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat
Rovira i Virgili. Cambrilenc i defensor dels drets lingüístics dels
catalanoparlants, és alhora un enamorat de la llengua en què llegiu
això. Ha estudiat de forma exhaustiva la llengua catalana en les
variants que es parlen a les Terres de l’Ebre i el Priorat. Les
seves classes a la universitat són de les que deixen empremta en
aquells que l’hem tingut com a professor, ja que al costat d’un
humor desbordant sempre hi té l’exigència responsable del treball
ben fet. El Pere és també home de teatre, que ha desenvolupat entre
la companyia Trono Villegas i el Ball de Dames i Vells de Tarragona,
i aquesta característica és també un dels seus trets distintius.

Ara bé, no és
aquí per això darrer sinó per un dels seus llibre, un volum
publicat per l’Editorial Carrutxa l’any 2000 amb el títol
d’”Aproximació sociolingüística als parlars del Priorat”.

El llibre és
exactament el que el seu títol indica. Es tracta d’una aproximació
perquè, tal com ell mateix indica en el llibre, l’estudi que
presenta, adreçat a descriure com parlem català al Priorat i per
què ho fem així, no és un estudi en profunditat de totes les
característiques vocàliques, consonàntiques, de morfologia nominal
i verbal, i lèxiques sinó més aviat una aproximació. El Pere té
aportacions anteriors molt més completes i extenses, que són el
fruit de les investigacions per a la seva tesi doctoral, com “El
parlar de la Fatarella” (publicat el 1992), “Els parlars de la
Terra Alta” (1996) o l’”Aproximació geolingüística als
parlars de la Ribera d’Ebre” (2000). Això sí, malgrat es tracti
d’una aproximació, va ser el primer estudi dialectal complet a
nivell de conjunt de la comarca, malgrat l’heterogeneïtat de
l’indret.

L’“aproximació”
és geolíngüística perquè és el tipus de variació lingüística
que tracta, la que es produeix bàsicament en l’àmbit de l’espai
geogràfic i que s’anomena també dialectal. Ara bé, el llibre no
tracta cap dialecte o subdialecte, tot i que evidentment hi fa
constant referència, sinó que se centra en els parlars que se
senten i s’utilitzen a la comarca del Priorat.

Tot i que es
tracta d’un llibre diguem-ne científic i per tant difícil
d’entendre per a qui no estigui avesat a la terminologia
filològica, l’autor intenta fer accessible les dades que dóna i
explica. És evident, però, que no és un llibre de lectura
entenedora si no es dominen algunes de les bases de la gramàtica
històrica i de la dialectologia catalana. El llibre, però, compta
amb un apartat recomanable fins i tot per a qui no entengui ni un
borrall d’aquests camps de la lingüística. Es tracta de
setanta-dos mapes que tracten fenòmens diversos amb explicacions
sobre quines són les solucions que tenen en cada un dels pobles del
Priorat segons les dades recollides per l’autor i les enquestes
lingüístiques que va aconseguir fer. Per als lectors no introduïts
en els temes de la dialectologia, resultarà igualment interessant i
curiós veure com a la comarca utilitzem quatre paraules diferents
per referir-nos al “poal”, que és com jo anomeno aquest
recipient per a l’aigua. Les formes més esteses són la meva i
“càntir”, seguides per la forma “pitxell” i “selló”,
que només va localitzar a la Bisbal de Falset.

Aquesta i altres
dades igualment interessants s’inclouen al llibre, accessibles per
a qualsevol persona a qui algun cop li hagin explicat que al Priorat
parlem així, un català que no és “ni carn ni peix” perquè
“Nostre Sinyor va posar lo compàs al Lloar, al centre del món, i
un cop dibuixat lo món, va començar a caminar repartint les
diverses formes de parlar…”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!