Prendre la paraula

El Vendrell, que és on treballo i he treballat alguns dels darrers cursos, compta entre els seus fills il·lustres amb quatre personatges destacadíssims en la història de la cultura catalana: Pau Casals, Àngel Gumirà, Andreu Nin i… Apel·les Fenosa. En vaig fer un apunt fa uns mesos però el cas em continua inquietant. No entenc per què ni com, malgrat tenir una casa-museu espectacular al a mateixa capital del Baix Pendès, Fenosa continua allunyat del reconeixement popular i fins i tot delconeixement general tant de la població del Vendrell com de les resta dels Països Catalans.
Ho escric mentre escolto el disc “Homenatge a Apel·les Fenosa” de l’Ovidi Montllor, segurament un dels discos del d’Alcoi menys escoltats. Hi he fet cap, un cop més, en aquesta (re) descoberta de “L’Odissea”, ja que Fenosa la va utilitzar repetidament com a motiu inspirador de la seva obra. L’Ovidi va ser convidat per l’Ajuntament del Vendrell a musicar quaranta poemes de Salvador Espriu escrits no sé si al voltant de o com a motiu inspirador d’una sèrie d’obres de Fenosa. El 21 de juliol de 1989, a la casa Palau-Rabassó del Vendrell es va fer el recital d’homenatge i es va enregistrar. Ovidi diu els versos i hi toquen Toti Soler, la guitarra; Toni Meler, el vibràfon; i Federico Morales la percussió.
Com que al 2010 es compleixen vint-i-cinc anys de la mort de Salvador Espriu i aprofitant que la casa-museu de Fenosa és al Vendrell, des del Departament de Català del meu institut, hem acordat que el llibre “Formes i paraules”, al costat d’un volum de “Narracions” del d’Arenys, i el disc de l’Ovidi seran presents a les classes de quart d’ESO del curs que ve.