Prendre la paraula

Defensava que la llengua modifica el pensament, del
qual no n’és només la forma d’expressió principal sinó també el motor
constitutiu. L’afirmació que cada llengua és el reflex d’uns trets
nacionals determinats és una de les aportacions teòriques més interessants que
li devem. Segons ell, cada llengua obeeix a una cosmovisió determinada que
s’incorpora als parlants quan l’aprenen. No explica, però, qui construeix
aquesta cosmovisió.
I avui la Núria Cadenas ho ha corroborat triant en el seu Facebook unes paraules d’Enric Tàrrega a “L’amant de la ciutat somiada”, quan diu que “L’idioma és la sang que circula pel nostre cos, allò que li dóna
sentit, que li dóna menjar als ulls, a l’orella, a les mans. Cal
tindre’n cura, perquè si tens la sang enverinada, ja pots posar-li
vitamines, vacunes, el que tu vulgues; si la sang no alimenta el teu
cos, s’acaba el cos. No ho oblides, eh?”