Quan tenia setze anys, els meus pares em van comprar una Vespa 75 cc. Primavera. Era la moto del moment, funcional, pràctica, de consum moderat. Va costar cent setze mil pessetes. Hi havia altres motos que em tiraven : la Bultaco Streaker, la Montesa Crono, la Derbi Sport Copa … però a casa amb la
Des del divuit de juliol, dia de la darrera emissió d’El Matí de Catalunya Ràdio, a l’hora de llevar-me, de afaitar-me (els dies que ho faig) o de preparar l’esmorzar, trobo a faltar aquella veu i aquell programa. Què se’n sap d’Antoni Bassas de cara a la temporada entrant ? Podrem anar-lo a sintonitzar
Hi ha una mena de poètica i mítica entre la Toscana i les terres gironines que ja fa temps que va en un augment imparable, irresistible. Sovint, en parlar del paisatge empordanès, se l’ha definit com a Toscana catalana, per la presència d’algun xiprer, algun turó, camps de blat, oliveres i vinyes. D’ençà que les
“… És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió -ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d’arribar a ésser alguna cosa en la vida-, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d’escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot en
A deteminades actuacions dutes a terme pels governs de la Generalitat de l’època Pujol se les qualifica sovint de política de peix al cove. Segons qui faci ús d’aquesta frase feta, el significat pot ésser favorable o despectiu. Si l’usuari vol parlar de resultats obtinguts, de fites aconseguides, d’anar per feina tocant de peus a terra, el peix al cove és la viva metàfora d’haver tret algun
Cada dimecres (agost inclòs) el blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com) proposa jocs literaris. Aquest cop em plau col·laborar amb la setantena convocatòria. La pista es troba al nom d’aquest escriptor anglès : William Shakespeare La resta d’instruccions les trobareu al seu blog. Animeu-vos a participar, hi ha premis suculents !
Això passa en una població de la costa. Emmarcat en els actes de la festa major, se celebra el tradicional Concurs de Paletes. Diumenge a primera hora, una quinzena de parelles de paletes (o de paleta i manobre) compareixen a la plaça amb els respectius cabassos d’eines. L’organització s’ha cuidat de vallar el recinte destinat
Aquest capvespre, en ple Empordà, en sortir a passeig amb la família hem sentit que em cridaven. La veu que pronunciava el meu cognom era l’ànima (una ànima de carn i ossos, això si) del bloc Un capvespre a l’Empordà, que us enllaço ipso facto : (http://laieta2007.blogspot.com/). Un dietari personal ple d’imatges, de sensacions, de sentiments i de projectes d’algú que escriu poesia
Poques coses tenen més exactitud i eficàcia que moltes dites populars que s’han anat construint amb paciència i observació. A les set ja és fosc. Aquest any tampoc fallarà la dita. A set -hora solar- l’astre anirà colgant-se. Com tampoc falla la visita que a aquestes alçades de l’estiu ens fa el rentabotes, un temporal
Des de les terres de l’Ebre i a través del bloc “Tens un racó dalt del món”, l’escriptor cornudellenc afincat a Tortosa Jesús M. Tibau proposa cada dimecres, incansablement, jocs literaris. De Jesús M. Tibau i els seus contes un altre dia en parlarem amb més calma, però ja us avanço que els jocs que
Fent una ràpida enquesta entre els habitants del meu entorn més immediat no em resulta del tot fàcil trobar incondicionals -ni tan sols simpatitzants- del programa Herois quotidians (TV3, dilluns nit, al voltant de dos quarts de dotze). N’hi ha que diuen que a la Moliner no la suporten. N’hi ha que opinen que segons
El nostre fill, que farà onze anys el mes de desembre, ens formula una pregunta inquietant : – I jo com ho sabré, quan ja sigui un preadolescent ?
Fa un parell de temporades que a casa participem activament a la colla gegantera del nostre poble : els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter. El moviment geganter és una bonica manifestació festiva de cultura popular i, de fet, ja fa anys que els seguim d’una manera o altra : cercaviles, fires, festes majors…
Confesso que no havia sentit mai a parlar d’Olafur Eliasson fins que el president de la Fundació Caixa Girona, Arcadi Calzada, va anunciar l’exposició que es pot veure fins al 14 de setembre a la Fontana d’Or. Olafur Eliasson, mig danès mig islandès, exposa a Girona la meitat de l’exposició La naturalesa de les coses.
Si no en surt cap de millor, la notícia que dóna més suc per a les tertúlies de cafè és la del gastrònom desaparegut. Abans d’ahir vam ser a Roses i no es parlava d’altra cosa. La volatilització de Pascal Henry, solitari helvètic francòfon de bec fi, després de passar pel Bulli, ha posat aquest