Si la parla popular, les expressions corrents, el que es diu i s’escolta pel carrer és un reflexe d’aquesta vall de llàgrimes on ens ha tocat viure, els reculls de frases caçades al vol d’Enric Gomà causaran -segles a venir- desconcert entre els estudiosos. Enric Gomà és el quefe d’una colla de mig miler -mal
Avui comença el nou curs. Serà un dia de nervis i il·lusió. Els alumnes tornaran als centres i retrobaran els seus companys i mestres. El professorat -que ja fa dies que està en dansa- reobrirà les aules després de l’estiu. Les famílies recuperaran hàbits i horaris: molts avis respiraran tranquils. Les AMPA es posaran les
L’acte inaugural del Centenari de la Costa Brava ha tingut lloc als Jardins de Cap Roig el divendres 12 de setembre. Justament el dia que feia cent anys exactes de la publicació a La Veu de Catalunya de l’article Per la costa brava, de Ferran Agulló, que va anomenar així per primera vegada aquesta part
M’agraden les cròniques de Joan de Sagarra : cada diumenge obro el diari per la mateixa pàgina –de color de salmó- on publica La Terraza i és el primer que llegeixo. Al darrera dels seus aperitius i cigars havans, cada terrassa és una crònica urbana profunda. De què parla Sagarra ? Amagat sota una imatge
De fet, ja fa unes setmanes que el raïm es cull -les varietats més primerenques- però diumenge passat va tenir lloc la Festa de la Verema a La Selva de Mar. Aquesta festa és una manifestació itinerant que cada any se celebra en una població elaboradora de vins empordanesos. En aquesta ocasió ha estat dedicada
Divendres passat, 5 de setembre, a una setmana justa de la data exacta del centenari del topònim Costa Brava, a la Casa de Cultura de Girona van projectar el documental “Costa Brava, la mirada del viatger”, d’Antoni Martí. Si teniu ocasió de veure’n un altre passi, en algun altre punt, no us el perdeu. Es
M’ha fet companyia durant l’estiu. M’ha portat a passeig pel Canadell, per Sant Sebastià, per la vella Girona i per Barcelona. M’ha presentat en Gervasi el taverner, el músic Roldòs, l’Enric Frigola. M’ha parlat del doctor Borralleras, de Sagarra, d’Eugeni d’Ors, d’Alexandre Plana. Hem anat a dinar a Palamós, amb els Castelló (els avis d’en Jaume, casat amb
Festa Major del poble. Ahir, nit de rock. Tres grups : Fin de mes, Gossos i Plouen Catximbes. Una experiència nova : per primera vegada m’ha tocat acompanyar el meu fill a un concert, a petició seva. Fins ara, sempre havia estat al revés. El meu fill Enric i el seu amic Roger -preadolescents declarats- no es
Ahir vespre, amb el pregó, va començar la Festa Major. Amb la inauguració de tres exposicions i mostres d’artistes locals, i amb la lectura del pregó a càrrec dels membres del GERD (Grup Editor de la Revista del Discapacitat) va encetar-se oficialment la festa del nostre poble. Aquesta nit tindrem concert -hi actuen els Gossos !-
Perdoneu-me, amics, lectors i seguidors d’aquest bloc : us he tingut uns dies desassistits ! Hem estat a la cosa aquesta de l’Expo de Saragossa ! Abans de marxar ja m’havia resultat difícil trobar certa referència de primera mà d’algú que hi hagués passat. Més difícil fou trobar qui me’n fes algun comentari favorable. Tot i
Venim de Figueres, de la plaça de l’Ajuntament, a poca distància del Teatre-Museu Dalí i del monument a Francesc Pujols. No seria pas cosa de broma pensar que en aquelles coordenades geogràfiques empordaneses s’hi pugui donar la conjunció de forces còsmiques o tel·lúriques òptima per a un recital de Joan Miquel Oliver. No és cap novetat : ja ho va
Quan tenia setze anys, els meus pares em van comprar una Vespa 75 cc. Primavera. Era la moto del moment, funcional, pràctica, de consum moderat. Va costar cent setze mil pessetes. Hi havia altres motos que em tiraven : la Bultaco Streaker, la Montesa Crono, la Derbi Sport Copa … però a casa amb la
Des del divuit de juliol, dia de la darrera emissió d’El Matí de Catalunya Ràdio, a l’hora de llevar-me, de afaitar-me (els dies que ho faig) o de preparar l’esmorzar, trobo a faltar aquella veu i aquell programa. Què se’n sap d’Antoni Bassas de cara a la temporada entrant ? Podrem anar-lo a sintonitzar
Hi ha una mena de poètica i mítica entre la Toscana i les terres gironines que ja fa temps que va en un augment imparable, irresistible. Sovint, en parlar del paisatge empordanès, se l’ha definit com a Toscana catalana, per la presència d’algun xiprer, algun turó, camps de blat, oliveres i vinyes. D’ençà que les