Des de les terres de l’Ebre, l’amic Emigdi Subirats demana adhesions a la campanya d’homenatge al poeta Gerard Vergés publicant alguna peça d’aquest autor als blocs. Som-hi, doncs. Des de terres del Ter, un poema d’un autor ebrenc que parla de rius, dels nostres maltractats rius. Emigdi : sigui servit. Parlo d’un riu mític i
Celebrant el 25è aniversari de Ràdio Sarrià com a tema de portada, el número 65 de la revista Parlem de Sarrià, acaba de sortir d’impremta.La versió digital també està disponible : http://www.sarriadeter.com/revista/65.pdf
Avui, diada de Nostra Senyora de la Mercè, és el sant de la nostra filla. Com que no hem trobat cap versió acceptable del video del tema homònim del grup Pomada, ens haurem de conformar, noieta, amb la lletra de la cançó. I si no vols fer una feina de vuit hores, però t¹has gastat la
Sentint les converses de cafè, llegint les notes als blocs i les cartes al director dels diaris, a la vista del sentir general, m’atreviria a dir que l’únic que continua escoltant -de moment- El Matí de Catalunya Ràdio en tot el país sóc jo. Potser és un tema de fidelitat lúdica als productes de la factoria Màrius Serra,
Aquesta tarda hem anat de bateig. Com en tot bateig hi ha hagut festa, padrins, confits i criatura. La criatura batejada és la colla dels Trabucaires de la Costa Roja, de Sant Julià de Ramis. S’ha de dir que la criatura ja està acampadeta : té un any i ja ha fet força sortides, però
Estic llegint la novel·la La bodega, de l’autor nordamericà Noah Gordon. En versió castellana, ja que quan me la van regalar encara no havia sortit la traducció al català. La persona que me’n va fer present, que m’estima molt i coneix la meva afició pel món del vi, no va poder esperar a l’aparició del llibre
L’escriptor Jesús Tibau, des de Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com) cada dimecres llança el repte de participar als jocs literaris setmanals que proposa de manera infatigable i sistemàtica.En aquesta ocasió demana un relat breu, sobre el món casteller i de gènere negre.Aquest Tibau … ! Cada setmana ens ho complica més ! -No el
Si la parla popular, les expressions corrents, el que es diu i s’escolta pel carrer és un reflexe d’aquesta vall de llàgrimes on ens ha tocat viure, els reculls de frases caçades al vol d’Enric Gomà causaran -segles a venir- desconcert entre els estudiosos. Enric Gomà és el quefe d’una colla de mig miler -mal
Avui comença el nou curs. Serà un dia de nervis i il·lusió. Els alumnes tornaran als centres i retrobaran els seus companys i mestres. El professorat -que ja fa dies que està en dansa- reobrirà les aules després de l’estiu. Les famílies recuperaran hàbits i horaris: molts avis respiraran tranquils. Les AMPA es posaran les
L’acte inaugural del Centenari de la Costa Brava ha tingut lloc als Jardins de Cap Roig el divendres 12 de setembre. Justament el dia que feia cent anys exactes de la publicació a La Veu de Catalunya de l’article Per la costa brava, de Ferran Agulló, que va anomenar així per primera vegada aquesta part
M’agraden les cròniques de Joan de Sagarra : cada diumenge obro el diari per la mateixa pàgina –de color de salmó- on publica La Terraza i és el primer que llegeixo. Al darrera dels seus aperitius i cigars havans, cada terrassa és una crònica urbana profunda. De què parla Sagarra ? Amagat sota una imatge
M’afegeixo a la campanya.Bona Diada a tothom !
De fet, ja fa unes setmanes que el raïm es cull -les varietats més primerenques- però diumenge passat va tenir lloc la Festa de la Verema a La Selva de Mar. Aquesta festa és una manifestació itinerant que cada any se celebra en una població elaboradora de vins empordanesos. En aquesta ocasió ha estat dedicada
Divendres passat, 5 de setembre, a una setmana justa de la data exacta del centenari del topònim Costa Brava, a la Casa de Cultura de Girona van projectar el documental “Costa Brava, la mirada del viatger”, d’Antoni Martí. Si teniu ocasió de veure’n un altre passi, en algun altre punt, no us el perdeu. Es
M’ha fet companyia durant l’estiu. M’ha portat a passeig pel Canadell, per Sant Sebastià, per la vella Girona i per Barcelona. M’ha presentat en Gervasi el taverner, el músic Roldòs, l’Enric Frigola. M’ha parlat del doctor Borralleras, de Sagarra, d’Eugeni d’Ors, d’Alexandre Plana. Hem anat a dinar a Palamós, amb els Castelló (els avis d’en Jaume, casat amb