De res, massa

L’acte inaugural del Centenari de la Costa Brava ha tingut lloc als Jardins de Cap Roig el divendres 12 de setembre. Justament el dia que feia cent anys exactes de la publicació a La Veu de Catalunya de l’article Per la costa brava, de Ferran Agulló, que va anomenar així  per primera vegada aquesta part del litoral.

Com una mena d’apèndix dels Festivals Jardins de Cap Roig que s’han celebrat durant l’estiu, la Fundació Caixa Girona ha posat a disposició dels organitzadors –Diputació  i Patronat de Turisme Costa Brava Girona- l’infraestructura necessària per acollir els més de dos milers de convidats i l’auditori on escenificar la celebració.

La plaça del Castell ha quedat un xic justa d’espai per poder-hi albergar tants assistents a la recepció prèvia. Com és lògic, eren majoria els representants del sector turístic però hi havia una gran presència d’autoritats, gent del món artístic i cultural, de la política, de la comunicació i el periodisme, de l’empresa i les finances, de l’ensenyament. Una manifestació social de primer ordre que, despullada de tot glamour enfarfegat, feia recordar que el nostre país és íntim i que, en definitiva, estàvem en família. Segurament, a la Costa del Sol o a les costes de llevant, les coses haurien anat d’una manera molt diferent. Un parell de blocaires de l’escuderia Mesvilaweb: Antoni Escudero, del bloc homònim, president de la Federació d’Hostaleria, ha estat avistat i amb Jaume Fàbrega, del bloc Bona Vida, hem tingut un brevíssim canvi d’impressions.

Cap a les grades : de camí cap als nostres llocs hem gairebé ensopegat amb l’articulista Jordi Dalmau acompanyat d’incansables amigues de la Unesco, amb el paisatgista Lluís Roura, amb el televisiu Josep Cuní o amb l’anfitrió Arcadi Calzada. Ens han correspost quatre seients de “galliner” molt ben centrats que, si no fos pel vent que feia, haurien permès gaudir extraordinàriament de l’espectacle. L’esperit materno-previsor de la meva muller l’ha fet recular fins el cotxe a proveïr-se d’algunes peces de roba suplementàries i –fins i tot- de les flassades de viatge per abrigar els nens. Un ventet fresquet i simpàtic –res comparable al que vindria després- que ha fet aixecar les rialles del públic quan una veu en off ha qualificat d’arrecerat l’indret de Cap Roig.

Àngels Bassas, Xavier Pujolràs, Pep Cruz i Victòria Pagès, actrius i actors ben coneguts de l’escena catalana, sota la direcció de Xavier Albertí, han dut a terme el pròleg escènic dels actes de celebració. Han recitat textos literaris, sobre un fons audio-visual, que han dibuixat una mirada retrospectiva i actual sobre la costa. Les referències als pagesos i pescadors, a grecs i romans, a pintors i literats han estat ineludibles. Després, han vingut els parlaments oficials : Enric Vilert, president de la Diputació i del Patronat, i els Consellers Tresseras i Huguet han encoratjat els presents a seguir treballant per l’excel·lència turística i per potenciar la primera indústria del país.

Tot seguit, sense interrupció, s’ha donat inici a la part musical de l’acte, signada per l’Orquestra Sinfònica del Vallès, dirigida per Jordi Mora i amb la presència dels solistes Lluís i Gerard Claret. Als primers compassos, la pluja ha fet acte de presència : hi ha hagut una primera tongada de desercions, que ha estat lleugerament frenada per la distribució d’impermeables d’un sol ús. El líquid element ha persistit amb intensitat variable i l’orquestra ha pogut executar el programa –i una sardana de regal- amb exemplar dignitat. A les darreres grades hem estat escassos els resistents, que hem gaudit de l’acte i del concert en particular amb totes aquestes interferències atmosfèriques.

El viatge de tornada, cap a Sarrià, ha transcorregut amb la calefacció del cotxe en marxa. Un accessori que feia mesos que no servia.

Sembla que l’estiu s’ha acabat. Ja es pot anar penjant el rètol de tancat per vacances.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!