De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
Noah Gordon i el xoriço.
Estic llegint la novel·la La bodega, de l’autor nordamericà Noah Gordon. En versió castellana, ja que quan me la van regalar encara no havia sortit la traducció al català.
La persona que me’n va fer present, que m’estima molt i coneix la meva afició pel món del vi, no va poder esperar a l’aparició del llibre en la nostra llengua. Ara, tot just, m’he posat mans en l’obra d’aquesta lectura.
La novel·la està concebuda com a un best seller, estil en el qual l’autor sembla ser especialista i, pel punt on passo, encara és un xic aviat per fer-ne una valoració definitiva. Sembla que Gordon ha tingut una feinada en recollir documentació i bastir una narració amb credibilitat i rigor històric.
Un detall em crida l’atenció i diria que aquí l’autor ha patinat de valent : el protagonista, Josep, es passa l’obra menjant xoriço ! Estic convençut que al Penedès, a l’època en que transcorre l’acció, de xoriço -i d’aliments amb pebre vermell, en general- ben poques persones n’havien menjat. El consum de xoriço, embotit hispànic per excel·lència, no va començar a generalitzar-se al nostre país fins els anys seixanta del segle passat, amb l’arribada massiva d’immigrants andalusos i castellans.
Que algú que en sàpiga més que jo -de xoriços o del que sigui- em corregeixi si vaig errat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mon pare al llegir-se’l va dir el mateix.