De res, massa

Sentint les converses de cafè, llegint les notes als blocs i les cartes al director dels diaris, a la vista del sentir general, m’atreviria a dir que l’únic que continua escoltant -de moment- El Matí de Catalunya Ràdio en tot el país sóc jo. 

Potser és un tema de fidelitat lúdica als productes de la factoria Màrius Serra, però és cert que a quarts de vuit no puc evitar d’estar al tanto per mirar d’engegar la neurona amb l’Enigmàrius. Més tard ja marxo de casa, sense receptor de ràdio, i no torno a escoltar cap emissora durant la resta del matí. Però si que és una realitat que el to general del programa no és el mateix que mesos enrere, quan el dirigia i presentava Antoni Bassas.

Durant l’estona que puc escoltar-lo trobo a faltar una certa agilitat i ritme, enyoro les col·laboracions literàries de Sànchez Piñol, Empar Moliner, Emili Teixidor … I les tertúlies? S’ha desaprofitat molt col·laborador de temporades passades. Per no parlar dels microespais humorístics que feien la funció de cortina entre blocs informatius.

No sé, no sé … No m’acaba de fer el pes. Si fos un veritable consumidor de ràdio a matí complet, em sembla que ja hauria fet un volt pel  dial. Per triar i remenar i veure si hi ha res que em convenci.  Amb crosta o sense, que deia aquell.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!