De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

16 de setembre de 2008
Sense categoria
2 comentaris

Sociologia en miniatura.

Si la parla popular, les expressions corrents, el que es diu i s’escolta pel carrer és un reflexe d’aquesta vall de llàgrimes on ens ha tocat viure, els reculls de frases caçades al vol d’Enric Gomà causaran -segles a venir- desconcert entre els estudiosos.

Enric Gomà és el quefe d’una colla de mig miler -mal comptat- d’informants d’arreu del món, que es dediquen a collir converses alienes, expressions sorprenents, proclames intrigants, rètols i pintades curiosos. Cada quatre anys se’n publica una antologia. Ja n’hi ha dos al mercat : Al carrer (2003) i La vida pública (2007), editades per Ara llibres.

Són llibrets de tauleta de nit, de bona companyia. Els obris per la pàgina que els obris, sempre s’hi troba un motiu d’hilaritat, de perplexitat o de preocupació més o menys profunda. Sociologia lingüística en miniatura, amb el frescor i l’espontaneïtat d’allò que és autèntic.

Un grapat d’exemples ràpids, sense mirar massa prim :

Sentit a la ronda Universitat :
-Les meves alumnes es pinten tant que putegen.

Una pintada, a Rubí :
“La esperanza es lo último que se perdió.”

Una pintada a l’Havana, Cuba :
“Socialismo o muerte, valga la redundancia.”

Sentit al carrer Bruc :
-Aquesta pel·lícula és de llits i calaixeres.

A l’aparador d’un barber de la Gran Via, un cartell escrit a mà que diu :
“Se traducen al sánscrito cartas de los Reyes Magos.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!