De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
Adéu al company de les darreres setmanes.
M’ha fet companyia durant l’estiu. M’ha portat a passeig pel Canadell, per Sant Sebastià, per la vella Girona i per Barcelona. M’ha presentat en Gervasi el taverner, el músic Roldòs, l’Enric Frigola. M’ha parlat del doctor Borralleras, de Sagarra, d’Eugeni d’Ors, d’Alexandre Plana. Hem anat a dinar a Palamós, amb els Castelló (els avis d’en Jaume, casat amb la meva cosina Maria Carme). L’he vist acabar la carrera de Dret i començar la seva professió periodística. L’he vist cultivar la seva obsessió. Secreta i diabòlica. Ha estat una relació vivíssima.
Es veia a venir que el dia d’avui arribaria de manera exacta, precisa, ineluctable.
Avui m’acomiado de l’amic de les darreres setmanes : he acabat la lectura d’El quadern gris, de Josep Pla.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
una bona companyia.
Jo ara gaudeixo d’unes històries que m’explica el Gabriel Garcia Màrquez