marginàlies

Al punt tot esdevé carn batent
en un escenari bromerós
insegur sense far ni sirenes
i l’amor un sense res amb ca
gros, bord i clapat per companyia.

El pidolaire no té la cama
dreta i mostra el monyó que escarrufa:
el cirurgià s’hi mirà molt
perquè cridàs la pena i l’almoina.

I el ca també tasta la cervesa
que deixa sentir els seus efectes
en un lladrar de misericòrdia
per no deixar tot sol el seu amo
en la brega amb els monstres dels somnis.