marginàlies

Anava per fer l’apunt d’un relat que fa dies em recorre el cervell com una llúpia i de sobte m’he quedat empastaganat, sense fils per estirar-ne els caps. Em sol passar sovint, però no per coneguda, aquesta imperícia a engirgolar mots, deixa d’enrabiar-me. I enrabiat, com les someretes del bonjesús, més m’enrodill. Anava de la mar, l’apunt, de la mar que s’enfila, a parer d’un que fa nits a la platja i no per plaer. De les ones, que segons l’intemperaire atordit no són més que ganes de la mar de ser alta, com la lluna dels infants, i deixar de ser nivell i arrasadora. Tres dies fa, que l’hoste de la platja no es passa la pinta, i nota que la saladina li ha torpedinat tots els olors. N’hagués pogut treure un cert profit, de tot plegat, però sembla que avui no és el dia.