marginàlies

A Can Alcover, anit, es recordà Lluís Companys, de qui el passat 15 d’octubre es compliren setanta anys  del seu assassinat, i Emili Darder, que el 24 de febrer d’enguany se’n compliren setanta-tres, de la seva execució. Es revivia i s’honorava, així, l’obra i el llegat tant del president màrtir i com del batle de Palma, que també ho és, màrtir. Un i altre segueixen representant els màxims valors del catalanisme, de la democràcia, del republicanisme i de la cultura i de la formació com a mitjans d’alliberament.

Agustí Barrera centrà la seva intervenció en la trajectòria política de Companys i s’estengué en els  episodis finals de la seva vida, a partir del moment en què és arrestat per l’Abwehr (la policia militar alemanya) a la Baule-Les Pins, bretanya francesa, el 13 d’agost de 1940. Lina Moner, en referència a Emili Darder, lamentà que tant la seva figura com la seva obra no siguin a bastament coneguts i amb la intensitat que convé, i  insistí que cal fer una revisió en profunditat del seu procés per demostrar que  contra ell no hi havia cap causa; que la seva execució es determinà abans de la seva detenció i que a  partir d’aquí s’ordeix la falòrnia, la befa.  I en aquest nou procés dignificador que cal engegar com més  aviat millor és essencial, també, recordar de qui eren les passes falses que conduïren Darder (i  Companys, evidentment) a una mort vergonyant. En definitiva, cal no perdre mai de vista aquests processos sumaríssims que tantes vides segaren sense cap causa; i els que foren assassinats sense  judici. Tanmateix, fins que no es retorni l’honorabilitat a tots; fins que no s’identifiquin totes les  despulles i se les soterri amb el més extrem respecte i dignitat, mai no podrem omplir-nos la boca de democràcia.